La setmana passada, el pinzell de Joan Paradís va deixar de recrear monsel pinzell de Joan Paradís va deixar de recrear mon. Amb una cerimònia senzilla al tanatori de Figueres i davant una seixantena de persones, l'artista figuerenc va ser acomiadat. Amb la seva desaparició, la pintura empordanesa resta pràcticament òrfena d'una generació d'artistes sobre els quals encara queda molt per estudiar. Malgrat l'absència física, la seva obra segueix plenament vigent, una obra molt potent que, aquest dissabte, a partir de les 8 del vespre, es pot tornar a admirar, de nou, procedent de la galeria Ventós de Figueres, a la sala d'exposicions Ca l'Anita de Roses.

Era el mes de novembre passat quan Joan Paradís va reaparèixer públicament després d'anys de silenci. Justament, la darrera ocasió en què es van poder admirar les seves creacions va ser a la sala noble de la Ciutadella de Roses, al costat del també pintor Miquel Duran amb qui van fer un tàndem sensacional. Duran, que va ser present a l'acte de comiat, recordava amb molta claredat aquella experiència i també l'amistat que els unia des de feia anys.

A banda de Miquel Duran, altres artistes també van ser presents al comiat com Daniel Lleixà o Josep Ministral. Tampoc va faltar Alícia Viñas, qui fou, des del 1974 fins al 1997, directora del Museu de l'Empordà i una de les més fervents defensores dels artistes empordanesos, entre ells, per descomptat, Joan Paradís, que va exposar-hi el 1986. A més, van assistir-hi la historiadora de l'art, Mariona Seguranyes, i la galerista Lola Ventós, que va fer possible un dels seus darrers somnis, tornar a exposar a la seva ciutat. «Va ser quasi visionari», deia Seguranyes.

L'exposició, que durant més de dos mesos s'ha pogut veure a la galeria Ventós, ara s'instal·la a l'espai de Ca l'Anita. Com explica la galerista, aquesta segona part del projecte també l'entusiasmava. En aquest sentit, Joan Paradís se sentia molt feliç d'haver ressorgit. En una entrevista feta per aquest setmanari amb motiu d'aquella inauguració a Figueres, ell assegurava que es mantenia fidel a si mateix. «Jo sóc així», conclogué aleshores.