El saxofonista figuerenc David Salleras (1980) viu un moment dolç. Compagina la seva tasca docent al Conservatori de Girona amb actuacions a diferents conservatoris i festivals europeus i, sobretot, darrerament, a Sud-àfrica. Aquest divendres, convidat per Joventuts Musicals, ho fa a l'auditori Caputxins de Figueres, a les 9 del vespre, al costat del contrabaixista Oriol Gonzàlez.

Què podrà escoltar el públic que s'acosti als Caputxins?

Fem un concert monogràfic de la meva obra per saxofon. Fa uns anys que tinc una sèrie d'obres, que no només les toco jo sinó també altres músics, i fa anys que les vaig presentant en format saxo sol o, com en aquesta ocasió, amb contrabaix, que dona un color diferent. A vegades, el públic queda més satisfet si hi ha un altre instrument amb el saxo. I el contrabaix és molt ric i té molt joc sonor, junts funcionen molt bé.

Quantes obres interpretaran?

Cinc obres amb contrabaix i cinc més amb saxo sol. És el repertori que he anat escrivint aquests darrers anys.

Es recolliran en algun CD?

Sí, aquest any sortirà un monogràfic sobre la meva obra per a saxo sol i per a quartet amb saxo, però divendres presentaré també un llibre de Capritxos per saxofon, que són estudis virtuosos.

Els darrers deu anys ha anat consolidant la faceta d'intèrpret però també de compositor.

Sí, ha anat in crescendo. He estat lligat a molts projectes com a intèrpret perquè el mercat, dins la música clàssica, s'ha obert molt i hi ha solistes de tot el món. Hi ha com una sobrepoblació de músics bons però jo he tingut la sort de tenir la faceta compositora que ha funcionat, tant en l'aspecte de públic com comercial. Això m'ha diferenciat una mica dels intèrprets tradicionals.

Darrerament ha actuat com a solista amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, al Palau de la Música Catalana.

Sí, al desembre, tocant una obra del compositor japonès Takashi Yosimatsu. Estic molt content d'aquest concert perquè feia uns cinquanta anys que no hi havia un saxofonista clàssic tocant amb una orquestra al Palau. El públic es va sorprendre molt amb la sonoritat del saxo.

Això no és usual.

El saxofon no és com el violí, la flauta o el piano, que és més fàcil de situar-lo. El saxo clàssic encara està per descobrir malgrat que a Espanya hi ha molts saxofonistes. Encara és com un misteri. Però, de fet, es va inventar per la música clàssica.

Com definiria la seva música?

No és estrictament clàssica, té influències de la música popular, sobretot de la música flamenca, com Albéniz, Falla, i també una part d'influència de tango. Beu de la música tradicional.

Aquesta diferenciació l'ha ajudat?

Crec que, al final, no sé si és tant l'estil o veure que és una música sincera. El públic ha vist que surt de forma natural i això ho valora més. Avui en dia tot està molt obert i no hi ha tantes etiquetes. En el món del saxo o fas música improvisadora, com jazz o músiques modernes, o fas música molt contemporània. No hi ha un registre al mig que jo he ocupat amb música virtuosa que no és contemporània però tampoc és jazz. Això m'ha ajudat molt. Crec que faltava aquesta figura en el món del saxo i, humilment, hi he posat el meu petit granet de sorra.

La música l'ha portat a recór­rer molts escenaris arreu del món. Un dels més habituals, des de fa un temps, és Sud-àfrica.

Cert. D'aquí a un mes hi torno. Porto comptats uns cent setanta concerts. Són més dels que he fet aquí, a Catalunya i a Espanya, els darrers tres anys. I és que, malauradament, aquí no faig gaire res. Les coses que jo faig, aquí, encara fan una mica de por.

Toca obrir més la ment.

Els programadors tenen molta oferta. Si mires els programes, no hi ha gaire música de creació. Tampoc hi ha gaires referències.

A Sud-àfrica sí que hi ha interès.

Sí, treballo amb un pianista sud-africà, Christopher Duigan. Vam actuar junts a Figueres fa un temps i després amb la GiOrquestra.

Veure'l actuar a Figueres, la seva ciutat, és, doncs, un luxe.

Estic molt content que la gent de Joventuts Musicals em truquessin i em donessin carta blanca al que volia presentar. Això és difícil de trobar a Catalunya. Sempre m'agrada venir a Figueres.