Gemma Calvet parla sobre el poder en femení a Figueres

L'advocada i analista política, Gemma Calvet, parla aquest divendres, a les 8 del vespre, sobre el poder en femení, en la segona xerrada del cicle «Aula Oberta» d'Atenea, dedicat a la dona, als antics jutjats de Figueres. Com explica la presidenta d'Atenea, Anna Maria Velaz, totes les convidades han escollit el contingut de la seva xerrada partint de la temàtica comuna. «Cadascuna ha triat el seu camí i això aporta que el cicle sigui variat», reconeix. Després de Calvet, ja està prevista la participació de la professora d'Estudis Àrabs i Islàmics Dolors Bramon (1 de febrer) i l'advocada Magda Oranich (8 de febrer).

Sor Lucia Caram (15 de febrer) tancarà el cicle. «Ens fa molta il·lusió que vingui perquè que sigui religiosa i tan activista...», reflexiona Velaz. El cert és que «Aula Oberta» és, per als socis d'Atenea, «la perla de la corona», un espai «obert i molt participatiu que suscita tantes preguntes que donarien peu a una segona conferència».

La xerrada de Gemma Calvet arriba després d'escoltar a la figuerenca Pilar Heras, directora general al Departament de Justícia de la Generalitat, just la setmana passada. «Estem construint una societat amb uns models que potser no estan a l'alçada del que necessita la gent, perquè o bé atenem a necessitats o a desitjos». Així iniciava la seva interessant intervenció. Parlant de gènere, Heras reconegué que encara «no tenim molt interioritzada la diferència quan afecta a casa nostra», però hauríem de fer «una aposta valenta per polítiques socials contra la hipocresia».

Per Pilar Heras, «hi ha tipus de funcionament social derivats del model patriarcal, androcèntric i masclista». «Socialment no tenim cap altra via que canviar-ho, si volem construir una societat més oberta i amb unes bones pràctiques», comentà. En aquesta línia, l'educació «ajuda a transformar la realitat, obrir la ment i acceptar que hi ha altres coses». «En el cas del gènere, l'educació et dona eines per canviar la mirada sobre les coses tant pel que ens afecta a nosaltres o sobre el nostre entorn immediat», afegí Heras, que creu que avui «hi ha molt poc respecte» i que caldria fer més. «Un repte pendent és apoderar-se i fer contramodels a les persones vulnerables», concretà tot afegint que això s'ha de construir des de baix.