25 de gener de 2019
25.01.2019
L'Escala

Exalcen el cementiri mariner de l'Escala amb un llibre i una escultura de Pia Crozet

La presentació del volum es fa divendres a l'Alfolí amb un recital poètic i la inauguració d'una exposició

25.01.2019 | 15:15
Les làpides del cementiri no tenen nom

L'any 1970, el cementiri mariner de l'Escala va ser clausurat. Des d'aleshores, cap més escalenc va ser-hi enterrat. La pressió urbanística, les noves normatives, van fer-lo perillar fins al punt que se'l volia enderrocar. La pressió social el va salvar i va aconseguir que el declaressin Bé Cultural d'Interès Nacional. El vincle emocional dels escalencs amb aquest cementiri, un monument únic a Catalunya, segueix ben viu i ara torna a ser present coincidint amb la seva reforma. Així, entre aquest divendres, a partir de les 7 de la tarda, i dissabte, a partir de les 11 del matí, es presenta un llibre-guia monogràfic a l'Alfolí de la Sal; es fa un recital poètic amb Jaume Comas; s'inaugura una exposició fotogràfica i una escultura de Pia Crozet per recordar les seixanta-tres víctimes de la guerra civil, algunes de les quals allí reposen.


«Per la vila de l'Escala és un orgull tenir aquest cementiri; per als escalencs té una alta significació perquè, a diferència de l'Alfolí de la Sal, que també és monument nacional, s'hi suma la part emocional», explica la directora del Museu de l'Anxova i de la Sal, Lurdes Boix que encara recorda vivament el moviment social que es va alçar als anys 70 «en contra que es traslladessin els morts». «Aquest és un cementiri senzill, simple, on només hi ha tres panteons, tots són tombes i sense làpida, sense nom», afegeix Boix. Ara, aquests actes, que se sumen als 80 anys del bombardeig de l'Escala, també coincideixen amb la presentació oficial de les reformes que hi ha dut a terme l'Ajuntament recentment, com ara la restauració del portal, que estava molt malmès, i alguns sostres de tombes. La voluntat és ara donar una nova vida al cementiri potenciant-lo amb actes culturals com recitals.

Una de les propostes centrals d'aquest divendres, doncs, és la presentació del llibre-guia, el primer d'una nova col·lecció, «Viu el Patrimoni de l'Escala», impulsada pel Museu de l'Anxova i de la Sal que cerca «acostar els monuments a la gent», explica la directora del centre museístic escalenc. El volum, de format butxaca i coordinat per Jaume Badias, inclou textos d'Eulàlia Badia; del mateix Badias; Lurdes Boix; Mariona Font i Ramon Ripoll. Amb ells, i amb les fotografies històriques i actuals de diferents artistes de l'associació fotogràfica Cromàtica CER, el lector pot conèixer molt millor la història d'aquest singular espai on reposen les restes de molts escalencs, entre ells les de la gran escriptora Caterina Albert o el fotògraf Josep Esquirol.



El primer registre dels nínxols


Quelcom curiós d'aquest cementiri és que cap de les làpides porta nom. El fet és que la gent que hi enterrava els seus difunts no tenien prou diners per gastar-se'ls en una làpida. Per això havien de memoritzar el lloc on eren enter­rats. Per primer cop, aquest llibre-guia inclou el registre de 1872 dels 346 nínxols, així com dels tres panteons, amb el corresponent nom del propietari. A més, l'Ajuntament ha instal·lat un rètol per possibilitar la visita autònoma «demanant la clau a la policia municipal i deixant-hi el DNI». «És l'únic monument que es permet visitar lliurament», explica Boix que afegeix que és molt maco de visitar l'1 de novembre, però també a la primavera quan floreixen les roselles del jardí. El llibre, doncs, serà una guia essencial.

Una estela funerària de Crozet


L'altre moment succeirà dissabte a les 12 del migdia quan, a banda d'inaugurar la reforma, també es presentarà en societat l'escultura de Pia Crozet feta especialment per l'entrada d'aquest espai de repòs. Feta amb marbre blanc, representa una estela funerària amb un colom buit a la part de dalt que representa «l'ànima dels absents», segons diu l'artista. També té gravats els noms d'aquells seixanta-tres escalencs morts durant la guerra civil –ja fos pel bombardeig, en el front o en els camps d'extermini– que, si no hagués estat per aquella circumstància, reposarien allí.

L'Escala ja disposa d'altres monuments de memòria: un de petit dedicat a les víctimes dels camps d'extermini nazis a la Ronda del Pedró; una placa a la placeta de Pekín on va esclatar una bomba durant el bombardeig i una esquela en bronze dedicada a Martí Rouret, qui fou secretari de Companys i a qui es recordà la setmana passada, també a l'Escala, en una conferència. Finalment, a l'entrada del mateix cementiri mariner, fa trenta anys, s'hi va instal·lar una placa amb el nom dels morts que ara ja estava molt deteriorada.


L'acte també inclou les intervencions de l'actor Jaume Comas, recitant el poema de Víctor Català dedicat al cementiri; Josep Tero interpretant la cançó A 23 de gener, i Ramon Bassal, al violoncel, interpretant «El cant dels ocells», de Pau Casals. Una hora abans, a les 11 del matí, Lurdes Boix oferirà una visita guiada pel cementiri mariner. Aquest acte és obert a tothom i no cal inscriure's prèviament. El punt de trobada serà l'entrada del mateix cementiri vell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook