22 de gener de 2019
22.01.2019
Figueres

L'acte de comiat a Joan Paradís és aquest dimarts a la tarda a Figueres

L'artista va morir aquest dilluns a Figueres i deixa pendent una futura revisió de la seva trajectòria

22.01.2019 | 09:42
L´artista Joan Paradís, en la darrera exposició a Figueres

La il·lusió li traspuava dels ulls i els mots quan parlava, fa pocs mesos, de la seva obra. Joan Paradís (1941-2019) era feliç en veure que, finalment, a la seva edat, se'l reconeixia, amb una exposició a la galeria Ventós de Figueres, una vàlua que, possiblement, havia quedat colgada en un oblit immerescut. Aquest dilluns passat, Joan Paradís, «l'enfant terrible» de la pintura empordanesa o, segur, l'ànima més lliure que ha tingut, va tancar, per darrer cop, aquests ulls, sempre fascinats en la contemplació lenta del món. Aquest dimarts a les 5 de la tarda, es fa una missa per acomiadar-lo a la capella de la Funerària Vicens de Figueres.

Molta gent i institucions s'han fet ressó d'aquesta pèrdua a les xarxes socials.










«Dir sempre el mateix ho trobo absurd, avorrit», explicava Paradís amb la seva habitual sinceritat el novembre passat, uns dies abans de la inauguració d'aquesta exposició que es pot veure a la galeria Ventós fins al 28 de gener i que, a partir del 2 de febrer, s'exhibirà a Ca l'Anita de Roses. «Ell així ho volia, li feia molta il·lusió», reconeix Lola Ventós, qui ha estat testimoni de primera mà de la felicitat que sentia. Per a la historiadora de l'art Mariona Seguranyes, queda pendent una antològica i una revisió de la seva trajectòria. «Té obres molt potents i el seu personatge engloba una part de la nostra història», afegeix.

De fet, feia molts anys que no es veia una exposició de Paradís a Figueres tot i que ell mai havia deixat de pintar «amb més o menys intensitat». Durant la conversa, Paradís va repassar moments importants en la seva vida com el pas per l'escola d'Arts i Oficis de Figueres on va tenir com a mestre Ramon Reig. D'ell recordà la «seva precisió dibuixant, com si fos un artista del Renaixement». Tampoc oblidà el senyor Rodeja. Ells van permetre-li copiar les làmines a llapis i no amb l'habitual carbonet perquè, segons deia, «embrutia les mans i el paper». I sempre més ho va fer així. «M'indigna embrutir-me; Reig pintava amb papallona, immaculat de dalt a baix». Paradís va seguir les seves passes i sempre més va vestir de blanc, impol·lut.

A Barcelona va fer la seva primera exposició, en el Saló d'Artistes Joves Independents que va ajudar a impulsar amb altres companys «per apartar-nos de les exposicions oficials». Hi va exhibir La vetlla de la monja, que fou «ganivetada pels Guerrillers del Cristo Rey». Ara l'obra, restaurada posteriorment pel mateix Paradís, es troba al Museu de l'Empordà. De Barcelona ja va passar a viure a Figueres, d'on mai més va marxar. Aquí va seguir els seus ritmes, no casant-se amb cap cor­rent, sinó escoltant-se a si mateix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook