La serra del Mont és un indret privilegiat. Al vèrtex sud-est de l'Alta Garrotxa, a tocar la depressió de l'Empordà i dominant la vall del Fluvià, se'l considera «el millor mirador del Pirineu» on trobaren repòs i inspiració personatges com mossèn Cinto Verdaguer. Ara, el Mont disposa d'un nou llibre, signat per Joaquim Tremoleda i David Pujol, que serveix per aprofundir tant en la seva història i evolució com en allò que ha significat i significa per als veïns dels pobles del seu entorn.
Qui ha tirat endavant amb el repte de publicar és Àngel Magrià, editor de Gavarres. Feia anys, la Diputació de Girona havia dedicat al Mont un monogràfic dins els «Quaderns de la Revista de Girona», actualment esgotat. «Vam veure la conveniència de reeditar-lo però ampliant-lo i donant una visió diferent, una edició més popular, més amena i divulgativa», explica. Certament, ja que el nou llibre exalça la magnificència del lloc donant molt de pes a les fotografies obra de diferents artistes i de diferents arxius.
«El santuari de la Mare de Déu del Mont és un lloc únic», reconeix en el pròleg del llibre mossèn Jordi Font, actual capellà custodi del santuari. Al Mont no només hi ha el santuari, també el monestir benedictí de Sant Llorenç de Sous, restaurat fa uns anys. Dispersos pel massís també un munt de masos i veïnats, la majoria abandonats a causa de l'èxode rural i a l'abandó de moltes activitats d'explotació del bosc. Aquest punt és abordat en el llibre i sorprèn el lector veure alguns grans casalots com la mansió de Noguer de Segueró o el castell dels Caixàs.
Un dels apartats del llibre està dedicat a personatges i llegendes vinculades al Mont com ara la troballa de la marededeu del santuari. També es parla de famílies importants com els Vayreda o d'artistes que s'hi han inspirat com el mateix Verdaguer-a qui se li dedica un capítol- o músics com Mauné, Cristau i Mas. El llibre tampoc oblida el patronat que té cura del santuari i recupera frases, algunes de diferents personalitats, d'altres d'anònimes, immortalitzades en el llibre de visites.
Camins per arribar-hi a peu
Camins per arribar-hi a peu
El darrer capítol del llibre està dedicat als camins per arribar al Mont a peu. Fa uns anys, David Pujol va elaborar la col·lecció «Les pedres parlen» amb itineraris didàctics per l'Empordà. Un d'ells estava dedicat al Mont. Ara, doncs, el recupera revisat. «El Mont tothom se'l sent molt seu», reconeix Pujol que justifica així el fet que la tradició d'anar-hi en romeria no s'hagi perdut tot i que «potser sí el fet de pujar-hi a peu». En aquest sentit, Pujol explica la manera d'arribar-hi des d'Albanyà passant per Lliurona; des de Besalú passant per Beuda; des de Tortellà passant per Sales de Llierca; des de Cistella passant per Lladó; des de Maià de Montcal passant per Segueró i, finalment, des de Crespià.
El perquè la gent segueix pujant al Mont, Pujol se l'explica per motius tan variats com «la panoràmica que té; la màgia del camí; la confluència de dues comarques o la simbologia verdagueriana». Qui, però, va ser l'artífex de la seva recuperació fou mossèn Enric Sala, rector custodi del santuari del 1997 al 2013, a qui els autors dediquen el llibre. «Ell va saber intel·ligentment ser l'ànima i el recuperador en uns moments de dificultat», comenta Pujol posant èmfasi en la capacitat que va tenir d'envoltar-se de gent que el va ajudar en el procés.
