Vicenç Pagès revisita la seva obra i la dels seus clàssics

Ens hem de remuntar a finals del segle passat, quan Pagès rep l'encàrrec de fer una conferència sobre les olors en la literatura. Això el porta a submergir-se en llibres com «El perfum» de Patrick Süskind i «La pesta» d'Albert Camus, entre altres, i a fer una petita recerca. L'exercici, però, el manté en següents lectures col·leccionant tot tipus d'olors i també, per què no, pudors: de ciutat, d'oficis, de menjars, de flors, de llibres. «Quan comença «A la recerca del temps perdut» de Proust ho fa amb una olor de magdalena que li recorda el passat», comenta Pagès tot reflexionant que «les olors estan connectades amb la memòria, desencadenen records».

Així a «Les olors en la literatura», Vicenç Pagès proposa un singular viatge per les lectures que l'han anat acompanyant aquests dar­rers vint anys i on apareixen les olors com a recurs. «És una col·lecció d'amics, d'escriptors que m'agraden, que m'han fet companyia i que m'han ajudat a entendre el món», reconeix. Un homenatge a uns autors, alguns d'ells clàssics com Baudelaire, Oscar Wilde, Eugeni d'Ors, Mercè Rodoreda, Italo Calvino o Prudenci Bertrana.

Aquest darrer autor també apareix en el segon volum presentat, «Clàssics revisitats», on Pagès aplega una sèrie d'articles publicats a la Revista de Girona sobre 56 llibres de 56 prosistes nascuts abans del 1920. «El criteri per triar-los no ha estat si van tenir molt èxit en el seu temps, sinó si ara encara són vàlids», comenta Pagès per a qui «els clàssics ens serveixen per entendre d'on venim i m'ajuden a escriure». Un dels escollits és Solitud, de Víctor Català, «un monstre de primera fila». No ho és, per a ell, l'obra de Ramon Muntaner, «molt feixuga per a un lector actual». En el llibre els autors empordanesos hi tenen un pes destacat: Josep Pla, Carme Montoriol o Salvador Dalí.

El darrer llibre presentat és «Exorcismes», on Pagès recull els millors contes que ha fet al llarg de la seva trajectòria.