La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, ha viatjat per mig món divulgant el món de Salvador Dalí en nom de la Fundació que preserva el seu llegat. Això li ha permès conèixer molts models culturals. Amb una mirada crítica i optimista, apel·la per un canvi adaptat als nous temps. En aquesta entrevista, publicada amb motiu dels 40 anys del Setmanari de l'Alt Empordà, ens parla de cultura i de la necessitat de replantejar el model actual.
Fa 40 anys, on era Montse Aguer?
Estudiant a l'institut Ramon Muntaner.
S'havia imaginat mai arribar a dirigir els Museus Dalí?
No, sabia que volia anar a la Universitat, però jo anava més cap al món de la filologia i no de l'art. M'interessava, però no entrava en els meus projectes de futur.
Quina mirada tenia del món Dalí?
El 1978 feia quatre anys que s'havia inaugurat el museu. Recordo haver-hi vingut un parell de vegades amb un amic més gran que jo, que li agradava molt Dalí, i era un museu que em cridava molt l'atenció i percebia que era absolutament diferent. És cert que a la Universitat es va començar a parlar de Dalí en el món de la literatura, sobretot el professor Joaquim Molas. Així vaig entrar en el Dalí escriptor que sempre m'ha fascinat. I a través d'ell entro en el seu univers pictòric. En treballar algun estiu al museu, vaig conèixer l'Antoni Pitxot i directament Dalí, poc, però encara que fos gran em va fascinar.
Pel Teatre-Museu Dalí, aquests 40 anys han estat els de la transformació.
És clar. Ha passat de ser un museu petit a un d'abast internacional, qualsevol exposició destacada de surrealisme necessita Dalí i Figueres, també.
Amb els anys, aquest museu pren una altra dimensió entre els figuerencs.
Exacte. Ha esdevingut un motor cultural i econòmic perquè és un museu que ha posat Figueres al món.
Aquella Figueres del jove Dalí, rica culturalment, no és ni la del 1978 ni la d'ara. Com veu l'evolució que ha viscut?
Hi ha iniciatives significatives, però crec que a escala cultural estem una mica encallats i de vegades, vist des d'una visió optimista, estaria bé reconèixer què ens passa, estudiar-ho i tirar endavant. A vegades ens costa acceptar una realitat que ha canviat, és un fet. Aquella Figueres ja no existeix, però l'Alt Empordà és una comarca amb molt de potencial i el sector cultural cal que segui i pensar què vol i cap on va. Trobar plans estratègics. Seria important que la cultura fos un dels temes importants de l'agenda política.
Doncs és la que té menys pressupost.
Els polítics i tots els agents haurien d'apostar-hi i dedicar un pressupost important a cultura, perquè revertirà la inversió i millorarà. És una aposta econòmica claríssima amb el potencial que hi ha. Tenim tots els components d'una cultura molt més contemporània que associa el plaer més sensual amb el cultural.
Què és la cultura, segons vostè?
Per mi, és des de la gastronomia, l'art, el cinema, la literatura, el teatre, ho és tot, expressions, vivències, experimentacions, pensaments que ens ajudin a ser millors com a éssers, a millorar, a entendre el nostre context i poder-lo analitzar i criticar d'una manera constructiva per anar endavant. Cultura és aconseguir viure millor i l'hauríem de fer més accessible. No l'hauríem de veure com elitista, sinó que forma part de la nostra societat.
L'Empordà té agents molt potents.
Sí, potser falta un pla ambiciós, parar-se, mirar què està passant, analitzar-ho i invertir-hi temps a pensar el futur, que a vegades és el que no fem.
El públic és potencialment molt gran.
Hi ha expressions culturals que s'adapten a totes les butxaques. Per mi la cultura, en general, no és cara.
L'educació hi pot jugar un paper?
És vital, però això ja és un projecte de país. Potser, com a societat, encara hem d'analitzar el que suposen les noves tecnologies en el nostre món i l'educació en queda molt afectada. Potser caldria repensar-la i donar més eines per saber repensar com reps la cultura, un ensenyament més pràctic i menys teòric.
Com consumim cultura ara no té res a veure amb fa quaranta anys.
Exacte. Vivim una època de canvi, de crisi, però també d'oportunitats.
La gent jove segueix sense apropar-se massa a la cultura. Com es reverteix?
Potser cal desencasellar-nos tots plegats i intentar atraure'ls amb altres formats, amb apostes més arriscades sempre conservant el punt científic, però essent més atrevits, trencar esquemes. També incloure gent molt jove a les institucions per tenir noves òptiques.
Què ens cal més?
A vegades, com a comarca, ens falta una mica d'orgull, mesurat. Fem coses molt bé i, en aquest cas, ens falta una mica de xovinisme francès. Reconèixer que ho fas molt bé i dir-ho. Potser calen més intercanvis amb altres punts d'Europa, que ja es fa una mica, però cal més. Abans el teu immediat era Girona o Barcelona, ara és París o Berlín. Les distàncies s'han reduït i ho hem d'aprofitar, tenir una altra visió del món que és molt més complex però també més petit, pel que fa a distàncies. Tot és més a prop i ho hem de potenciar. Abans viatjar era caríssim i ara, en canvi, hi ha moltes alternatives.
S'acosten anys de reptes.
Sí, cal inversió, decisió i orgull i reconèixer que a Catalunya es treballa bé. Cal implicar els polítics per anar tots a l'una. El turisme cada vegada serà més cultural i serà el que ens proporcionarà beneficis, el que ens enriquirà. També la interdependència entre sectors, tot es pot associar. I crear més sinergies amb Girona i Perpinyà, poden ser inversions no només estatals, també europees. Hem de canviar de mentalitat.
