A Antoni Federico (1950) li agrada innovar, canviar, no quedar-se en el mateix punt una vegada i una altra. Així experimenta amb la voluntat d'aconseguir «plasmar la realitat que no es veu, és la teoria artística de la física». Davant tot això, les seves exposicions són com viatges nous que destil·len, però, una essència reconeixible. Amb aquest esperit, un entoma la suggerent proposta que exhibeix l'artista a la sala d'exposicions de l'Hotel Empordà de Figueres fins al 14 de gener.

Federico ha batejat la mostra sota un títol realment explícit: «Pintura sobre estructura de fusta». La seva intenció, explica, ha estat abandonar les superfícies planes per dotar de volum i diferents nivells a les peces. «Això li dona més llibertat a la imaginació, més joc», reconeix tot afegint que, per ell, sens dubte, «és més interessant». Aquest no és un exercici nou per Federico qui confessa que, des de sempre, «m'ha agradat abandonar la tela». Potser per aquest motiu, el crític Jaume Fàbrega va etiquetar les seves creacions d'«escultopintures», a principis dels anys 80.

Les catorze obres que exhibeix exploren el món microscòpic. Cada artista té una manera «d'intuir les formes, jo les interpreto», diu. «Tot això, però, és real», adverteix, i és fruit de llargues estones d'estudi de l'artista qui porta anys bolcat en la investigació de les teories matemàtiques i físiques. Fins i tot, li ha trobat una càrrega científica als textos sagrats. «A la Bíblia, per exemple, hi ha molta informació de ciències», apunta. El resultat són obres enigmàtiques carregades de força que intenten entendre l'existència. «M'ha aportat moltes satisfaccions i alhora m'ha permés viure», reconeix l'artista.

Un viatge als orígens

Passejant per l'exposició, Federico contempla una peça i recorda al pintor Joan Bota d'Agullana amb qui va treballar de ben jovenet. «Jo volia estudiar art però a casa no hi havia recursos per enviar-me a Barcelona i vaig demanar-li feina, ell va ser la meva salvació». Amb ell, diu, va aprendre l'ofici de pintar, «l'artesania de la pintura, vaig aprendre més amb ell del que hauria après a Belles Arts». Això explica perquè Federico fabrica les seves pròpies pintures i coneix tant bé totes les tècniques, quelcom que li ha permés ara manipular, experimentar amb les pintures i els colors. «Tot és química, si no coneixes no surt», apunta.