Colegio Ramis. Calle de la Junquera, 42, 1. Dirigido por D. Rafael Ramis Romans. Bachiller en Artes y Maestro Superior. Així es publicitava al setmanari Empordà Federal el centre del mestre i pedagog figuerenc Rafael Ramis (1880-1936), on estudiaven més d'un centenar d'alumnes. Era una escola renovadora, la primera on s'impartí ensenyança en català, una escola que va deixar petjada entre els alumnes que hi assistiren. Ara, tots aquests records afloren gràcies a una exposició al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, que es podrà veure fins al 6 de gener.
Rafael Ramis fou un home molt polièdric, amb molts interessos culturals i també polítics. No cal oblidar que esdevingué el primer regidor socialista de l'Ajuntament de Figueres o, ja a l'exili, home de confiança del president Francesc Macià. Però allò que sens dubte el definia era la seva vessant de mestre i pedagog. Aquesta és la que explora l'exposició al Museu del Joguet. No és fa aquí per caprici si no perquè és aquest centre on es va dipositar la part del fons Ramis relacionada amb la seva escola. La resta es troba a la biblioteca Fages de Figueres.
Relació mestre-alumne
El centre museístic preserva una part fotogràfica i una part documental. Dins la primera destaquen una vintena de fotografies de grups escolars, datades entre l'any 1907 i 1921, sis de les quals s'exhibeixen ampliades.
També s'han seleccionat algunes postals de les dues centes que es conserven i que tenen la particularitat de provenir d'alumnes i exalumnes de Ramis. «Són un document que constata la relació dels alumnes amb el mestre i dels que ja han deixat l'escola però que encara el segueixen escrivint i hi mantenen la relació, continuen mantenint viu el record del mestre», explica Joan Armangué, autor de la primera biografia que s'ha fet sobre Ramis i artífex de la recuperació d'aquesta figura oblidada per la història. Com a curiositat, algunes de les postals s'escrivien i s'entregaven a Ramis el mateix dia. «Un dia fa bon temps i un grup de sis alumnes li escriuen proposant-li sortir per l'entorn de la ciutat a veure coses», comenta Armangué qui és del parer que tot aquest material és un excel·lent testimoni per qui «vulgui fer un treball pedagògic de l'epoca i estudir aquesta relació».
L'exposició, que inclou dues caricatures «que s'havien fet d'ell», serveix, de nou, per parlar del mestre Ramis. Alhora posa en evidència que la cessió o donació de fons familiars a centres que els preservin ajuden a enriquir els estudis posteriors. «Ramis va morir fa poc menys de 80 anys però testimonis vius de l'època no en queden i, per tant, aquests documents més personals m'han ajudat a completar els aspectes més personals que no eren enlloc», conclou Armangué.
