Ni les distàncies de milers de quilòmetres, amb oceans pel mig, poden frenar la capacitat creativa i la connexió amb Catalunya d'un dels compositors castellonins amb més projecció, Marc Timón. El 26 de desembre, amb motiu del concert de Sant Esteve, s'estrena una de les seves darreres obres imaginades a Los Angeles (EUA), on resideix actualment. «Poema èpic de Nadal» és una peça per a cinc cors -tots els del Palau de la Música Catalana-, flauta, violoncel, piano a sis mans i orgue a quatre mans. El concert, on també s'interpretaran dues obres més amb arranjaments del compositor, es retransmetrà en directe per TV3.
Timón explica que «Poema èpic de Nadal» és un encàrrec directe de la direcció del Palau. «Estic emocionat, és una obra que beu del minimalisme amb un seguit de cèl·lules motíviques que es van repetint cíclicament i van creixent fins a explotar en un gran clímax èpic», explica. En total seran uns 400 cantaires procedents dels cors del Palau -Cor de Cambra, Orfeó Català, Cor Jove de l'Orfeó Català, Cor de Noies i Escola Coral del Palau- els que donaran vida a la peça. «Estrenar música al Palau és preciós, me'n sento orgullós i aquests moments doten de sentit la bogeria d'hores prèvies de procés creatiu», argumenta tot reconeixent que el directe no condiciona. «La pressió és bonica, m'agrada sentir-la, que dispari l'adrenalina i aquell somriure intern que em corrobora el perquè em dedico a això i perquè m'agrada tant de viure», afegeix.
El concert de Sant Esteve serà dirigit pels directors de l'equipament tot i que Marc Timón ja ha estat convidat a debutar-hi, també com a director, el proper 21 de gener. De fet, seran tres els concerts previstos estrenant obres seves compostes als Estats Units: al gener «Coses de Palamós»; el març, l'espectacle «Twinkle twinkle Baby's Star» i, finalment, al maig, la cantata «El secret de les coses». «Dirigir serà una d'aquelles experiències que, un cop viscudes, m'enduré a la capseta per sempre; dirigir sempre és meravellós, sigui on sigui, pel joc d'energies que es crea. I al Palau, aquest efecte es multiplica per mil», comenta tot afegint que «ho espero amb moltíssima responsabilitat i il·lusió».
Marc Timón viu, des del 2015, als Estats Units tot i que torna a Catalunya regularment. Després d'aquest temps, el compositor valora la decisió com «una experiència vital molt enriquidora». «Les coses són extremadament difícils quan ets tan lluny de la teva zona de confort, però encara que pugui semblar un contrasentit, això té cert atractiu», reflexiona tot afegint que «m'encanta la diversitat cultural que hi ha aquí i les possibilitats potencials que poden sorgir a escala diària».
Tot i les dificultats -«dins l'àmbit professional és una selva competitiva», diu- les oportunitats van sorgint «en línia ascendent». Així, aquest any, Timón ha enregistrat amb orquestra, als mítics estudis de The Bridge, la banda sonora que va compondre per «Hathor», un projecte creat entre els Estats Units i la Xina. També ha compost la música del llargmetratge de ciència-ficció «The Bestowal» i, actualment, es troba en ple procés de composició de la banda sonora de Joaquin and Luke, un altre film de factura americana.
Una experiència enriquidora
El creador castelloní reconeix que un dels projectes cinematogràfics que li han fet més il·lusió dur a terme recentment ha estat la composició de la música del documental «San Mao y la sombra del olivo». «Haver pogut treballar amb Edmon Roch i Ikiru Films ha estat una sort immensa que no té preu», afirma rotund. Viure als Estats Units, però, no ha fet més fàcil compondre per al cinema. «Hi ha molta més producció, però també hi ha milions de compositors perseguint el mateix», diu Timon, per a qui la meta dins aquest camp és «explicar històries amb directors i productors, siguin d'on siguin, que tinguin una visió interessant i personal del món i de com comunicar-ho a través de la pantalla».
Viure als Estats Units, però, no ha fet que Timón es desconnecti de la vida cultural catalana. «Viure als Estats Units no vull que sigui cap inconvenient a l'hora de desenvolupar altres facetes meves com a artista», comenta. Si aquesta decisió, doncs, l'obliga a desplaçar-se constantment, l'accepta. «És apassionant estar immers en cercles i mons tan distants constantment, no només estèticament o per la naturalesa de l'obra que cal abordar, sinó també físicament», valora. En aquest sentit, un dels darrers reptes professionals que va liderar a Catalunya va tenir lloc el setembre passat quan va dirigir el concert institucional de la Diada Nacional a la plaça Sant Jaume amb la Giorquestra, el Cor Jove de l'Orfeó Català i un munt d'altres artistes com Roger Mas, Judit Neddermann i Paula Valls.
