04 de desembre de 2018
04.12.2018
Figueres

José Luís Bartolomé presenta el seu llibre «L'arbre evitern» a la biblioteca de Figueres

L'autor, que viu a Palau-Savardera, s'apropa a l'olivera amb una mirada etnopoètica

04.12.2018 | 13:40
L´autor, fotografiat amb una olivera que té a casa seva, a Palau

«L'olivera és tot un món, és l'arbre bíblic, aquell que ens cura, és un arbre sofert i idiosincràtic del caràcter del pagès». L'atracció per aquest arbre emblemàtic, elogiat pels poetes, va impulsar al filòleg José Luís Bartolomé (Areny de Noguera, Osca, 1954) a emprendre un treball de recerca i estudi, a nivell de la petjada deixada en el nostre folkore i tradicions, que ara es recull en el seu darrer llibre, «L'arbre evitern. Elogi etnopoètic de l'olivera empordanesa». El volum, autoeditat, es presenta aquest dimarts a les 7 de la tarda a la biblioteca de Figueres i dissabte, també a les 7 de la tarda, a la Sala L'Amistat de Cadaqués.

Bartolomé és un autor força prolífic. Prèvia la seva jubilació, ara fa tres anys, havia anat publicar regularment a diferents publicacions periòdiques, com ara al Setmanari de l'Alt Empordà. Al no estar supeditat a una limitació del temps, la immersió ha estat total i, només aquest any, ja ha presentat tres llibres: el recull de poemes «Revetlla d'hivern»; poesia patchwork a «Distant voices, still lives» i ara, aquest darrer.
 
Bartolomé va decidir emprendre aquest viatge al copsar que, a diferència del món del vi o el blat, no existia cap llibre sobre l'olivera a l'Empordà. A més, sempre havia pensat que «si existís una segona vida m'agradaria treballar la vinya i l'olivera com havia fet sempre el meu sogre». Al no tenir massa clar la possibilitat d'aquesta segona existència, es va bolcar en aquest treball documental facilitat per l'accès als fons bibliogràfics conservats a les biblioteques a través del repositori Regira. També, però, ha consultat les revistes locals com Sol Ixent de Cadaqués o La Verna d'Espolla, entre altres.

El resultat és sorprenent, sobretot, per la seva riquesa. Dins l'àmbit del lèxic, per exemple, Bartolomé ha estat capaç d'aplegar prop d'un centenar de paraules vinculades a aquest món com ara cavallers, engís o faldejar. Ha cercat músiques, balls i cançons on hi és present, així com mites, contalles, festes o fires. També dedica un apartat a l'anomenada «oliteratura» aplegant poesia empordanesa i d'altres autors pancatalans. No hi falta una extensa bibliografia, una mena de joc de trivial i un epíleg signat pel biòleg Josep Maria Dacosta qui justament acompanyarà a Bartolomé en la presentació a Figueres. Un acte que l'autor promet serà molt interactiu i, certament, diferent.

L'arbre del penjat, un arbre sagrat, un arbre imponent

Tot i que l'olivera no apareix en cap relat evangèlic, sempre s'ha titllat d'arbre sagrat i memorialístic. No sé sap perquè però molta gent l'escull per llevar-se la vida, enfront altres arbres, «potser per trobar la redempció eterna. En contraposició, l'autor també testimonia la seva bellesa escultòrica amb una selecció de fotografies d'oliveres imponents, mil·lenàries algunes com la del cementiri figuerenc. En aquests arbres, certa fauna i flora hi han trobat escalf com les abelles, els cucuts o els mussols.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook