Molly Bloom és una dona casada des de fa disset anys amb Leopold Bloom, l'an­tiheroi de James Joyce. Aprofitant una nit en vetlla i després d'una trobada apassionada amb el seu amant, reflexiona en veu alta sobre la seva vida íntima, estirada en l'espai més íntim de tots, el llit, amb el seu home profundament adormit al costat, sobre la seva vida íntima.

Les paraules de la Molly brollen sense fi però també sense pudor ni complexos. Són com una font d'aigua fresca que ens evoca, però, la vida d'una dona avorrida de la seva existència. El repte de fer-la real, palpable, el va prendre, amb gran encert, l'actriu Àngels Bassas aquest passat dissabte a la Sala La Cate de Figueres. A les seves mans, la Molly va brillar i va transformar aquell petit racó del seu món en una mena de confessionari obert on permetia alliberar-se de la por, dels records, la soledat.

L'únic que cal lamentar va ser la dificultat per escoltar amb claredat l'actriu. S'entén que es preferís no usar micròfons per no trencar la intimitat, però això, combinat amb la tos d'alguns espectadors, va dificultar seguir el text en certs moments.