'Catalunya, mirall trencat' és el llibre que acaba de publicar l'exconseller i antic dirigent socialista Joaquim Nadal. En aquestes pàgines, Nadal ha volgut plasmar la seva reflexió política sobre el moment actual i deixar clara la seva opinió sobre tots els elements que marquen la política catalana. Arran del llibre, el que fos portaveu del Govern tripartit explica en una entrevista a l'ACN com veu el panorama ara i ho barreja amb l'actualitat més candent. Tant és així, que Nadal assegura, enmig de les vagues i mobilitzacions de sectors públics i socials, que els independentistes haurien de fer un pensament i, potser, virar la seva acció de Govern. "De tant fer república cada matí, potser hi ha un dèficit de governació que hauríem de començar a cobrir per donar resposta als problemes immediats, sense abandonar alhora un horitzó polític que pot ser a curt, mig o llarg termini", afirma contundent a l'entrevista.
En aquest sentit, l'exconseller afirma "no ser ni optimista ni pessimista" respecte de les possibilitats que l'actual Govern atengui així les necessitats dels sectors que protesten mentre està immers en la gestió de la continuïtat del procés sobiranista. Però sí afirma que "la situació no té gaires sortides perquè sembla que es va avançant cap a l'horitzó, però la línia de l'horitzó es mou i no es pot atrapar mai". "Potser a algun resultat concret hem d'arribar, però es va posar la major de tot en primer terme i dir que l'any vinent serem independents; com que no ha sigut així, algú ha de repensar això", afirma a l'entrevista a l'ACN.
Com a militant socialista que va ser durant dècades, Nadals ha analitzat també la proposta de l'actual executiu espanyol de Pedro Sánchez de reformar l'Estatut com a resposta als clams per canviar la relació política amb l'Estat. "La gent està molt predisposada a desconfiar del PSOE, sobretot després de les experiències tant amb governs del PP com amb el de José Luís Rodríguez Zapatero. Però crec que l'escletxa Sánchez és un camí a explorar; no per confiar-hi cegament però sí perquè és una escletxa i de vegades posant la mà a l'escletxa es pot fer forat. I és un desig necessari", comenta Nadal. I és que, segons ell, "tothom ha dit, sobretot els que el van votar en la moció de censura, que el seu era un camí per intentar posar la mà a l'escletxa". "Veurem quant de temps dura aquesta escletxa", afirma dubtós.
El seu llibre surt a la llum en un moment on l'independentisme i el constitucionalisme repensen les seves estratègies respecte de Catalunya. De fet, el propi Nadal admet que la política actual "potser sí està una mica mancada de reflexió". "Molt llibres escrits sobre el procés són oportunistes, però finalment entre l'anàlisi política que es feia durant la II República i el d'ara hi ha un aprimament enorme. Ens manca ideologia, profunditat, reflexió. No hem avançat, hem retrocedit", lamenta.
De la seva reflexió personal, però, Nadal sí extreu una conclusió que creu que podria ser una solució al nus polític del procés. Conscient que "ni és fàcil ni immediata", l'exconseller llença la seva idea basada, d'entrada, en deixar "fora del focus els dos extrems" de l'extrema dreta i l'anticapitalisme independentista. "L'única recepta és que tothom retrocedeixi un pas o dos, perquè cal moure peça, i reobrir el diàleg a partit d'un 'statu quo' que s'ha trencat", afirma, tot demanant que "mogui peça l'Estat i demani disculpes per l'1-O; que com a resposta el sobiranisme reconegui que l'1-O no va ser un referèndum; que l'Estat faci passos per a afavorir la sortida de la presó dels presos; i que el sobiranisme renunciï a la unilateralitat". "Així es fabricaria un 'reset' que arribaria a l'Estatut de 2006 sense cap retallada, el votat en referèndum. I a partir d'aquí, reconstruir un diàleg entre les parts per arribar a definir les condicions per a un referèndum acordat", conclou per detallar la seva fórmula.
Nadal, a més, creu que la polarització de la política catalana ha fet que hi hagi molts ciutadans que se situen en una frontera com en la que ell s'hi veu. "Hi ha un sector bastant ample que se sent orfe de referents, que sent ganes de votar en blanc o no votar. Tampoc vull aparèixer com una tercera via del mig. Però en termes d'anàlisi històrica, el catalanisme sempre ha tingut la via sobiranista i l'altra no sobiranista convivint. Potser el 80% de la societat catalana podrien estar d'acord en una mateixa direcció, la del dret a decidir", assenyala per focalitzar en aquest punt un element que creu que podria ajudar a sortir de l'actual situació.
