Auguste Villiers de l'Isle Adam (1838-1889) va escriure la novel·la «Axel» al llarg dels seus darrers deu anys de vida. Va escriure'l fins a l'extenuació i envoltat de misèria. Es diu que, fins i tot, quan ja s'ho havia venut tot i no tenia ni diners per pagar paper, escrivia, estirat a terra, als marges en blanc dels diaris. El llibre, que esdevé una projecció idealitzada de la seva pròpia vida, es va publicar pòstumament i, amb el temps, la crítica va posicionar Villiers com un dels màxims exponents del simbolisme, un clàssic dels autors decimonònics. «Axel és un dels llibres bandera del catàleg WunderKammer», reconeix l'editora Elisabet Riera, qui l'ha recuperat dins la seva col·lecció d'autors rars.

Malgrat que molts estudiosos han tractat Axel com un heroi simbolista, Riera ho qüestiona. Per ella «és més un personatge romàntic que simbolista i totalment idealista». A banda, la novel·la té molts components romàntics: Axel, el protagonista, és un jove noble retirat de la vida en un castell de la Selva Negra amb un savi que el forma en les ciències ocultes. Allà viu un amor ideal que, finalment, sacrifica per preservar aquella felicitat total. I és que Axel defensa a ultrança el món de les idees i això ho acaba pagant amb la seva pròpia vida. «Axel sosté una postura existencial, ètica i estètica de la vida, i mort per aquesta creença», diu Riera, que emfatitza que «l'aventura d'Axel és interior, no exterior» i durant aquesta «renúncia a tot, als diners i, fins i tot, a l'amor terrenal».

En aquest sentit, Villiers hi plasma les seves conviccions, ja que ell també defensava, amb la seva manera de fer i viure, «un concepte de literatura». Així, Villiers no va cedir mai a una escriptura fàcil o a res que el pogués salvar de la misèria o la malaltia. «Ell, com va dir Paul Verlaine en el seu enterrament, buscava la glòria per damunt d'allò material», recorda Riera, que va més enllà i veu en Axel una novel·la clarament filosòfica. «Viure i escriure, l'art i la vida, aquesta separació entre els dos mons, són compatibles?», es pregunta Riera.

No és la primera vegada que Axel s'edita en castellà. Ho va fer, deu anys enrere, una editorial ja desapareguda, Ediciones El Cobre. En aquesta nova versió, s'inclou un pròleg d'Andrés Ibáñez, «Axel o la negación» que permet situar el lector i aporta pistes de l'univers de l'autor i del llibre que, en aquesta versió, ha estat traduït per Manuel Serrat Crespo.

Nous horitzons

Axel és el novè volum de la col·lecció estrella de WunderKammer, la seva espina dorsal al voltant de la qual, a curt termini, aniran florint altres projectes que introduiran autors contemporanis vinculats amb aquests escriptors rars. Un nou pas, ara, per la consolidació és que la petita editorial de Terrades introduirà els seus llibres en el mercat Sud-americà.