El paisatge que ens abraça és, per molts, quelcom superflu. Per altres, però, és la font de la vida, l'element d'inspiració, el redós de l'esperit. Segurament en aquest segon grup s'inclou Carles Victoria. Arquitecte i paisatgista, però també artista mig figuerenc mig rosinc, que entrega a aquest art les hores lliures que li deixa el vessant professional. Des de dissabte passat, algunes de les seves creacions es poden veure a la sala d'exposicions de Ca l'Anita de Roses, «un espai controlat i correcte» bolcat, ara, en l'obra dels artistes de casa.

L'exposició de Victoria s'inclou dins un cicle anomenat «Mirades pròpies» que té per objectiu apropar l'art dels creadors rosincs. Victoria ha batejat la seva proposta sota un títol força explicatiu, Paisatges líquids, que aporta a l'espectador algunes pistes sobre la seva pintura netament expressionista. «Tinc un estil entre l'atzar i el control, entre la taca i el color», comenta tot afegint que «amb el traç expresso les emocions, analitzo el paisatge per endevinar-hi les capacitats emocionals que té».

El paisatge a què ens remet Victoria és el seu proper, «un territori no urbanitzat» igual per a tots, «però al mateix temps, diferent». Victoria reconeix que la seva manera de treballar és força ràpida i directa. «Per mi, pintar és un plaer, de moment, un complement a la meva feina que també és creativa, però amb la qual estàs limitat per certs condicionants» externs. L'artista afirma sentir-se lliure davant una tela en blanc. «Allà no tinc cap excusa per posar-me límits», afirma. «Pintar esdevé una necessitat, al mateix temps», conclou.

Habilitat inherent

Victoria és nascut a Figueres però, als 12 anys va anar a viure a Madrid on va estudiar Arquitectura. Va ser durant la formació, molt més manual que ara, i compartint les classes de dibuix i dibuix tècnic amb alumnes de Belles Arts, que va conrear una habilitat ja inherent pel dibuix. A Madrid mateix va exposar en dues o tres ocasions i posteriorment ja va guanyar la plaça d'arquitecte municipal a l'Ajuntament de Roses. Malgrat la feina diària, Victoria sempre troba, però, espai pel plaer que li transmet la pintura. Unes obres que, fins fa uns dies, s'exposaven al Motel de Figueres i que ara s'han instal·lat a Ca l'Anita.