El poeta navatenc Quim Ponsa i la il·lustradora Estel·la Rodríguez, professora d’educació especial a Oliva (la Safor) presenten aquest divendres al Museu de la Tècnica, a les 20.00 hores, el segon poemari treballat a quatre mans, Nus, que juga amb el doble sentit de la paraula, nus de nusos i nus de nu: «Inclou una seixantena de poesies, cada una acompanyada del dibuix d’un nuc i d’un nus masculí o femení» , explica Ponsa. Aquest tàndem de poeta i dibuixant repeteix la fórmula del seu anterior treball, Gure Ametsa, on Estel·la interpretava en forma d’il·lustracions els poemes de Ponsa, mostrant una complicitat que es repeteix en aquesta ocasió.

La presentació a Figueres anirà a càrrec d’Ester Marcos, llibretera de Llibres Low Cost, que acompanyada d’alguns poetes locals llegiran una breu selecció de poemes del llibre. El volum, que també es presentarà dissabte a la sala 1 d’Octubre de Navata (19.0 0h), ha estat autoeditat pels seus autors «perquè és difícil que una editorial vulgui actualment publicar poesia», comenta Ponsa. L’obra inclou un pròleg de Rosa Soler i una introducció de Carles Llopis.

«Les poesies s’agrupen al llibre amb nusos existents i cada nus que hem triat es refereix a un tipus de poesia segons la seva temàtica». Nus ofereix un recull de poesies entenedores, concises, contemporànies i informals. Allunyades de mètriques i paraules impossibles, fent que el seu contingut sigui apreciable per tota mena d’amants a la literatura, encara que siguin neòfits a la poesia. «M’agrada fer poesia totalment entenedora, penso que si no no comunica» i sense desmerèixer la poesia culta considera que «a aquesta li costa més connectar amb el públic».

El poeta navatenc recalca que a Nus les poesies no tenen un fil conductor sinó que abasten temes tan diferents com el feminisme, la violència masclista, l’amor i fins i tot també hi ha alguna poesia patriòtica, comenta. Ponsa és activista cultural i membre del duet poètic i musical Dit i Fet i juntament amb Albert Cuevas «acostumo a fer poesia d’humor i social perquè ens vam adonar que pràcticament ningú fa aquest tipus de poesia, amb la intenció de fer somriure bàsicament» i al llibre hi ha poesies que mantenen aquest to desenfadat: Sue Ellen o La Blancaneus o Vivo sin vivir en mí serien alguns exemples.