Han calgut vint anys perquè la col·lecció permanent del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, es pugui visualitzar al complet. Gràcies a la darrera injecció econòmica, arribada des de la Generalitat, els responsables del centre museístic han obert definitivament al públic la segona planta completant així el discurs expositiu.

Per oficialitzar-ho, aquest dilluns passat va visitar-los la consellera de Cultura, Laura Borràs, qui va assegurar que: «Aquest museu ens demostra que som memòria i ens transporta a moments més feliços de la nostra història», desitjant que es converteixi en la capital mundial de la joguina. Borràs, qui va fer una visita ràpida al museu, va parlar un breu moment a la Sala Frègoli, davant un auditori embadalit amb el seu discurs coherent, ric en matisos i connectant l'imaginari literari com el de Kakfa amb el món del joc. Per Josep Maria Joan, director del museu, qui va evocar al poeta Joan Brossa, sempre vinculat al museu, aquest acte simbolitza el punt final d'«una etapa importantíssima».

Josep Maria Joan, acompanyat de l'alcalde Jordi Masquef així com de nombroses personalitats de la vida cultural figuerenca com l'exalcalde Joan Armangué, la directora de la biblioteca Nati Vilanova o el director del Museu de l'Empordà, Eduard Bech, va voler agrair el suport de la Generalitat recuperant unes paraules pronunciades el dia de la inauguració del museu, el 1982, pel conseller de Cultura, Max Cahner, qui aleshores assegurà que «Josep Maria Joan ha sabut entendre com els objectes aparentment més humils constitueixen sovint el millor llegat del nostre passat». «Aquestes paraules i l'admiració que sempre hem tingut per ell ens ha encoratjat al llarg dels trenta-sis anys de vida del museu», reconegué Joan.

Una obertura ajornada

Era el 1998 quan el centre museístic figuerenc va tornar a obrir les portes, ja remodelat, però només amb la primera planta adequada. La manca de pressupost i la necessitat d'incidir en temes urgents com la seguretat del museu van anar ajornant l'obertura al públic de la segona planta, malgrat ja disposar del mobiliari i les instal·lacions. Això va obligar a repensar la resta d'exposició permanent però, en contrapartida, amb els anys, van anar rebent nombroses donacions que ara es mostren en aquesta segona planta. Una d'elles en un racó del segon pis, dedicada a les casetes de nines. Una altra, dedicada als instruments de joguina del músic Pascal Comelade.

A finals del 2015, ja es va fer el primer gest obrint una de les sales per exhibir una gran maqueta fer­roviària, també fruit d'una donació. Això va ser possible «gràcies a l'esforç econòmic del museu i un ajut de Ferrocarrils de la Generalitat». Aquest 2018, però, la resta ja estava a punt per ser inaugurada, però la implantació del 155 a Catalunya i la manca de govern va obligar a posposar-ho. Coincidint amb les Fires de Figueres, el 3 de maig, els responsables del centre van obrir la segona planta al públic. La idea era fer-ho només uns dies. «Davant les felicitacions que vam rebre, vam decidir deixar-la oberta», explica Joan.

Aquest nou espai inclou vint-i-nou nous àmbits i permet que el museu ja tingui plenament actius els seus 1.350 m2 d'exposició permanent en la qual es mostren més de 7.000 jocs i joguets. Segons els responsables del centre, la segona planta s'ha contextualitzat per tal d'oferir un nou punt de vista dels joguets als visitants. «L'objectiu és establir una reflexió sobre els jocs i els joguets i els seus límits», diuen. Així, els jocs i els joguets es mostren com a protagonistes de la creació musical, com a mitjà per impulsar l'activitat intel·lectual, com a recurs per a l'aprenentatge per a discapacitats visuals o com a element per a la creació plàstica d'artistes i dissenyadors. També s'examinen realitats múltiples com els joguets confeccionats per infants en dures condicions dels camps del Sàhara, els joguets com a testimonis de la memòria en temps d'exili o els jocs com a recurs de supervivència.

Josep Maria Joan assegura que el fet d'haver completat la col·lecció permanent -quelcom que, en alguns moments, no tenia clar si acabaria veient- no significa que el museu s'aturi. «Tenim molts projectes en marxa i continuarem ben actius», confirmà.