Al far west del Nepal, la zona més rural d’aquest país asiàtic, una antiga tradició considera impures les nenes i dones quan tenen la regla. Coneguda com a chhaupadi (en nepalès, chhau significa menstruació i padi, dona), aquesta pràctica hinduista estableix que, durant els 5 o 7 dies de la menstruació, tenen prohibit entrar a la llar familiar, i han de quedar-se i dormir en cabanes de fang, de vegades compartides amb animals. Un projecte de la fotògrafa Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991) que va retratar al Nepal aquesta pràctica l’any 2017, es pot visitar fins al mes de desembre a l’espai Aljub de Figueres.

Viatge a la impuresa són una vintena de fotografies de com les nepaleses viuen marginades durant la menstruació. Aquesta pràctica, però, està en retrocés gràcies al sorgiment de grups activistes que, amb la influència d’Occident i l’accés a les noves tecnologies, actuen per erradicar-la. El treball de Maria Contreras Coll il·lustra com viuen les dones nepaleses un costum que els pot arribar a fer perdre la vida i també com lluiten per la seva abolició.

L’exposició, que compta amb la col·laboració de la Biennal de Xavier Miserachs a Palafrugell, obre un cicle temàtic: Nepal, el sostre del món, que inclou tres activitats relacionades amb aquest país, les seves tradicions, la seva gent i la seva situació, explica Alba Falgarona, promotora de les activitats.

Les autoritats nepaleses van aprovar l’agost del 2017 una llei per lluitar contra el chhaupadi. Aquesta pràctica està penalitzada amb 3.000 rúpies (30 euros) i tres mesos de presó, però la realitat és que es continua practicant a les zones rurals del Nepal «que representen un 80%», assenyala Contreras, que donarà continuïtat al treball, aquest any incorporant noves fotografies al projecte.

El canvi ve de la mà de les ONGs que lideren grups de dones activistes en pro dels drets de les dones. «Visitem les dones dels pobles per explicar-los que el fet de no seguir aquesta pràctica no comportarà cap malaltia o no farà enfadar els déus» assenyala Clara García, de l’ONG BeArtsy, que lluita des del 2015 per erradicar aquesta pràctica irracional.

Oficialment moren 4 o 5 dones a l’any per aquesta tradició que perpetuen les dones, «ja que passa de mares a filles» afirma la fotògrafa, però les autoritats admeten que la xifra és bastant superior, ja que moltes famílies amaguen les morts. De nit, a vegades són violades. Algunes moren per les picades de serps o asfixiades pel fum de les fogueres, a les cabanes.