En el poble de la seva infància, Maçanet de Cabrenys, Andrea Vilallonga, assessora d’imatge i comunicació, ha presentat el seu primer llibre Mírate, que recull un mètode revolucionari per millorar la nostra imatge i autoestima. És assessora i consultora d’imatge personal i s’ha donat a conèixer com a professora d’«Operación Triunfo».Cada divendres fa classes als concursants on ensenya els joves artistes a saber comunicar-se fora dels escenaris.

Li fa il·lusió presentar el seu primer llibre a Maçanet de Cabrenys, quin vincle manté amb el poble?

La meva àvia i la meva mare són de Maçanet de Cabrenys. Hem viatjat sempre molt per tot el món però el lloc on sempre tornàvem a l’estiu era a Maçanet i quan ens vam establir a Espanya era la nostra casa, hi veníem tots els caps de setmana i he passat aquí totes les vacances de la meva vida. Presentar el llibre m’ha fet una barreja de molta il·lusió i vergonya. Per mi és més fàcil presentar un llibre o fer una ponència en un lloc on no et coneixen que en un lloc on t’han vist créixer, ballar, fer el burro. A Maçanet soc la filla de la Maria de Cal Ratero de tota la vida.

Com sorgeix Mírate?

El llibre va sortir arran de la meva professió. Soc consultora d’imatge i de comunicació des de fa mes de 12 anys a Barcelona i amb tota l’experiència vaig crear un mètode. Millora la teva imatge, renova la teva actitud i treballa la teva expressió seria un acrònim de Mírate. Quan vaig treure aquest mètode fa tres anys, que és la manera en què jo treballo amb els meus clients, em van convidar a fer una xerrada TED, que tenen molt d’èxit per Youtube i funcionen molt bé arreu del món. Quan l’editorial va veure aquesta xerrada em van demanar si volia escriure un llibre. Ha estat el repte més dur de la meva carrera i penso que s’adreça a tothom, des de joves de 15 o 16 anys fins a adults de més de 70. És un llibre que qüestiona moltes coses i convida a ser més positiu amb tu mateix.

Quin és el missatge del llibre?

L’objectiu del llibre, com l’objectiu de la meva feina, és treballar de fora cap endins. Normalment treballem la nostra autoestima o actitud de dins cap a fora però m’he adonat després de molts anys de treballar la imatge de les persones que de vegades un petit canvi extern és més ràpid i eficaç que moltes gestions internes. No vull dir que curi traumes, però una postura corporal, arreglar la imatge que portem, ser conscient del que veuen els altres quan ens veuen per primer cop i entendre el perquè de la imatge que transmetem fa que les persones es tranquil·litzin més i s’estimin més. L’objectiu del llibre és estimar-se.

La primera impressió és fonamental.

Sovint la gent està confusa perquè pensa si jo no soc així, per què em veuen d’aquesta manera. La idea no és canviar sinó acceptar. La primera impressió no depèn dels ulls de qui la mira sinó que depèn del que tu ets. La imatge no és subjectiva, és absolutament objectiva. Tothom et veu igual, el que passa és que a uns els agradaràs més que als altres. Tots et veuen la mateixa mandíbula, la mateix alçada, el mateix nas, això ho veu tothom. Es tracta que la persona entengui què transmet aquest tipus de nas o aquesta mandíbula. Per exemple una clienta es pensava que era poc atractiva perquè la gent no se li apropava per seduir i el que passava és que era molt alta i a la gent li feia por.

També passa que et poden veure millor del que imagines?

Sí, pot passar que et vegin molt bé, més bé o diferent. La percepció de nosaltres mateixos és interna, no externa, per això quan ens gravem en un vídeo i ens veiem el primer cop no ens reconeixem la veu, els gestos: jo no parlo així, diem! El vídeo és el clar exemple que no som conscients del que tenim, del nostre cos, de la veu, de com ens movem.

Quan ens reconeixem en un vídeo anem per bon camí.

Per molt bon camí!, i si a més t’agrada és que ja estem assolint el súmmum de l’autoestima. El que no es mira és dolent perquè no és conscient de la realitat i llavors intenta lluitar contra alguna cosa que no sap què és i el que es mira massa acabarà essent vanidós.

Quina imatge projectem a les xarxes?

Hem posat l’etiqueta que el que es penja a les xarxes no és real i segurament moltes coses són reals. Hi ha gent que posa molts filtres, això està molt bé sempre que tu pengis el que et representa, es tracta que tu estiguis satisfet amb el que veus. Jo poso filtre a les meves imatges perquè em veig més guapa i perquè em veig millor, em sento millor. Jo no espero cap reconeixement de les xarxes, quan tu estàs a l’espera d’aquest reconeixement i no ho penges perquè et fa il·lusió, és quan ja som vanitosos.

Molts l’hem conegut a «Operación Triunfo». Com ho viu?

Fa molts anys que em dedico a això, amb una clientela gran i internacional. Això el que m’ha fet és molta il·lusió i el que m’ha permès a mi és crear un públic nou. Soc una senyora de 43 anys amb un altre tipus de públic i això m’ha donat visibilitat entre els nois de 15, 16. 20 anys. El que més m’agrada és tenir l’oportunitat de fer classe d’imatge i comunicació a ells també cada divendres. Després m’arriben missatges perquè els ha servit per estar més bé, mirar-se al mirall i estimar-se més i això m’omple. És una hora de la meva vida cada setmana. Jo ja tenia una escola des de fa cinc anys.

Són bons alumes?

Operación Triunfo l’any passat va apostar per treballar la imatge fora de l’escenari, que és la meva assignatura. És fonamental saber el que s’ha de transmetre als altres, com comportar-se, a tractar la premsa. Aquests nois han d’aprendre com tots els joves. No havien fet res en l’àmbit comunicatiu, saben mot d’allò seu però els falta aquesta part.

Parlar en públic és una de les coses més difícils?

El problema és que molta gent té por i el primer que s’ha de fer és superar la vergonya, després creure’t el missatge i trobar la motivació que et porta a parlar davant d’aquestes persones.

En àmbit d’empresa, què treballa amb els seus clients?

Com es veuen, com es comuniquen. La formació treballa l’impacte-influència per millorar la convivència de les persones. Quan ets conscient que quan parles pots ser agressiu saps per què et tracten d’aquesta manera. En millorar la convivència, incrementem la influència i treballem el lideratge.