Durant tot aquest any, a la comarca, s'han dut a terme infinitud d'actes al voltant de la figura de Carles Fages de Climent amb la voluntat de divulgar-ne l'obra i personalitat. Allò que faltava, però, era deixar l'empremta del poeta a la capital, a banda d'actualitzar els coneixements al seu voltant. Per aquest motiu, la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages de la Universitat de Girona promou pel dia 22 de novembre la celebració del primer simposi dedicat a aquest autor a l'Institut d'Estudis Catalans. A banda d'aglutinar els principals experts sobre la figura de Fages com Jordi Pla, Joan Ferrerós i Nil Ventós, entre altres, també s'aprofita per presentar l'itinerari literari Fages a Barcelona, creat per Maria Nunes i que permet resseguir tots els escenaris vitals vinculats al poeta.

Pel comissari de l'Any Fages, Jordi Canet, aquest simposi suposa «retornar a Fages a Barcelona en tots els aspectes». Al seu parer, «la Càtedra està fent una tasca molt intel·ligent per ressituar-lo on li pertoca». I és que Fages sempre va quedar al marge dels moviments literaris de la capital, malgrat estar-hi estretament vinculat. Això, però, va fer que la seva obra no transcendís com caldria i, per tant, que tampoc entrés en els cercles universitaris, com ara es fa a la Universitat de Girona. "És passar-lo al primer nivell i estudiar-lo com un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX", explica Canet.

Dins aquesta línia s'insereix la presentació de l'itinerari literari. El precedeixen els de Figueres, Castelló d'Empúries i l'Empordà, i ara arriba el torn de Barcelona, ciutat amb la qual Fages sempre hi va mantenir una relació intensa. Va ser allí on va estudiar i va viure durant força temps. Aquest itinerari, doncs, treu a la llum molt de material interessant. Durant el simposi, també es presenten els epigrames de Fages de la mà d'Antoni Cobos. En aquest sentit, en total seran deu les ponències que es desgranaran durant tot el dijous. A banda dels experts ja esmentats, també hi seran presents Mariàngela Vilallonga, Enric Pujol, Jordi Canet, Anna Teixidor i Jaume Guillamet. Per cloure l'acte, s'ha previst fer la lectura dramatitzada sobre «Les bruixes de Llers» a càrrec de l'Aula de Teatre de la UdG, que ja es va veure recentment a Castelló i Roses.

Fages sedueix els cantautors

De fet, els actes sobre Fages no s'aturen. Aquest mateix diumenge, la Sala Municipal de Castelló va acollir la presentació en concert d'un disc de blues d'Amadeu Casas, «Lo Gaiter de la Muga», inspirat en poemes de Fages. Casas, acompanyat de quatre músics més, és un dels nombrosos cantautors que s'ha sentit fascinat per Fages. "Sempre ha dit que n'és un enamorat; el va descobrir de la mà de Quico Pi de la Serra i se'l va fer seu", comenta Canet, que titlla Casas com un "ambaixador de Fages". En aquest sentit, el cantautor repetirà el concert dimecres davant la presó de Lledoners; l'1 de desembre, al Puig de les Basses i el dia 21, a la presó Mas d'Enric.