Restauren els frescos romànics de l'església de Vilanova de la Muga

Les pintures murals romàniques de l´absis de l´església de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga, dels segles XII-XIII, estan essent objecte d´una neteja, conservació i restauració. Els treballs, que realitza l´empresa 4 Restaura des de fa dues setmanes, permetran que les pintures recuperin la seva esplendor originària i les diferenciaran de les pintures que van tractar-se, i fins i tot «reinterpretar-se», a la part perifèrica de l´absis, en una restauració anterior, el 1946. Ambdues seran restaurades i la voluntat de l´Ajuntament de Peralada és instal·lar uns plafons per orientar els visitants que copsin les diferències.

La primera fase dels treballs afecta la part central de les pintures, fetes al fresc i que mai havien estat tractades, en les quals es representen escenes de la vida de Jesús: l´entrada a Jerusalem, el Sant Sopar i el lavatori. La restauradora Imma Brull explica que, abans de treballar in situ, s´ha fet un estudi dels frescos comparant-lo amb un altre realitzat l´any 2001, cosa que ha servit per captar com havien evolucionat. «Normalment solen haver-hi moltes patologies: des de bombaments, que són separacions d´estrats de capes pictòriques envers el suport mur o entre les mateixes capes; esquerdes, fissures, llacunes, repintats, i tot això és el que has d´eliminar, conservar i consolidar abans de fer res», explica Rull. A això s´afegeixen entrades d´aigua que han deixat regalims i pèrdues de capes pictòriques.

La intervenció del 1946 es devia fer perquè algunes figures devien estar malmeses o, fins i tot, devien haver desaparegut. Els autors imitaren, segurament, pintures d´altres temples. Rull explica que «van fer servir una altra tècnica, estuc de guix amb un tremp que deixa uns colors més apagats i compactes», però el resultat «és bo, fet amb bona intenció» tot i que «és un fals històric».

En les fases següents es treballarà amb la resta de pintures: el Pantocràtor amb els tetramorfs -l´àngel i el lleó; Crist i el bou i l´àliga- i els dos serafins. També les sanefes inferiors, una part de les quals són originals romàniques i la resta, la més inferior, és una reinterpretació del 1946.

Fer aquests treballs ha estat «un cúmul de casualitats», reconeix la regidora de Patrimoni i de Vilanova de la Muga, Lourdes Carreras. L´Ajuntament va acollir-se a les ajudes de Béns Mobles de la Generalitat, entitat que està fent un seguiment del procés, i va aconseguir subscriure un conveni amb el Bisbat de Girona, propietari del temple. El finançament arriba a tres bandes: un 60 per cent entre el Bisbat i l´Ajuntament i la resta per part de la Generalitat.

Ajudar a visibilitzar i explicar «in situ» les pintures murals

Per un poble, disposar d´un patrimoni com aquestes pintures murals és un tresor. Un tresor que, des de l´Ajuntament, hi ha la voluntat de potenciar a curt termini. En aquests moments, qui vol admirar les pintures té l´opció de visitar l´església els dissabtes a la tarda, quan es fa l´ofici. De fet, durant les obres, l´ofici se segueix fent sense problemes. També es poden apuntar a alguna de les visites concertades que es fan des del Centre de Turisme Cultural Sant Domènec o sol·licitar la clau que disposen dos veïns del poble per facilitar-ne l´accés. La idea ara és potenciar-lo i una de les maneres que està estudiant l´Ajuntament és la possibilitat d´instal·lar una porta de vidre que permeti la visibilització de les pintures, alhora que s´il·luminaran i es retolaran. «Aquestes obres desperten interès, és cert, i els veïns de Vilanova se les estimen molt», diu la regidora, Lourdes Carreras