Salvador Guerra reserva, a la «sala del tresor», un espai presidit pel retrat del seu pare, Esteve Guerra i Marès (1911-1988), un comerciant especialitzat en la indústria del vi i l´oli que va arribar a ser alcalde de Roses, com ho havia estat també el seu pare, Narcís Guerra Ballesta, abans de la guerra civil. «La seva voluntat va ser, en tot moment, protegir el patrimoni local», reconeix el seu fill. Ho testimonia la col·lecció de dues-centes àmfores i altres elements ceràmics, tots ells catalogats pel Museu d´Arqueologia de Catalunya i declarats, que va salvar de l´espoli o, fins i tot, de la destrucció i que ara Salvador Guerra preserva amb molta cura.
A principis del segle XX, les àmfores eren objectes que els pescadors treien del mar quan pescaven. «Ells en deien càntirs moros, no sabien què eren i a vegades les tornaven a tirar al mar i rodolaven per la platja i els nens les trencaven fent punteria», rememora Guerra. El seu avi Salvador, el pare de la seva mare, era pescador -tirava l´art- i va ser ell qui va facilitar-li a Esteve Guerra les localitzacions de tots els vaixells enfonsats -entre ells el francès la Bomba de l´època napoleònica- dins la badia de Roses, un mapa que ara s´exposa amb la col·lecció. «Era important saber on eren els ganxos per no perdre la xarxa i poder pescar», reconeix Guerra.
Així, doncs, els pescadors ja li duien les àmfores al seu pare, que les comprava amb l´interès de preservar-les. Totes elles van ser recollides a la zona del cap de Creus, perquè les que podria haver-hi a la badia «estan colgades de terra». La col·lecció abasta diferents èpoques. S´hi poden veure àmfores fenícies, gregues, romanes i ibèriques, la majoria dels temps de Jesucrist, que transportaven vi elaborat en el territori. També n´hi ha, però, que transportaven salaó de peix i garum del sud d´Espanya i que daten del segle I dC i, d´altres, oli d´oliva. Totes porten la marca del productor. «Quan l´Octavi August va pacificar el Mediterrani, va haver-hi uns anys d´un gran progrés i el comerç es feia tot per mar», comenta el col·leccionista tot mostrant un gravat d´un vaixell ple d´àmfores en el seu interior. «Quan es trobava un vaixell enfonsat, ja no es trobava ni les veles ni les cordes, només les àmfores».
La col·lecció arqueològica, on no ha entrat cap nova peça des de fa quaranta anys quan Esteve Guerra va deixar de comprar, inclou també peces de ceràmica negra feta en els forns de Roses, pipes, taps d´àmfora, coralleres de plom per atrapar branques de corall fins a molins de blat que els mariners duien en els viatges per fer-se el pa o àncores, algunes de grans dimensions. Entre les curiositats de la col·lecció, destaquen dues àmfores egípcies procedents del nord d´Àfrica que Guerra desconeix «com van arribar fins aquí», llumeneres del segle XVIII i àmfores, ja del segle XIX, procedents d´uns vaixells francesos que van sortir de Toló (França) i que foren, quasi tots, capturats pels anglesos. A Roses se´n van enfonsar quatre o cinc.
Aprofundir en la història local
L´interès que sent Guerra per la història local l´ha portat a complementar la col·lecció amb gravats dels temps de Lluís XIV; porcellana i postals antigues, entre altres. També destaca la campana daurada del navili Triunfante enfonsat el 1795, durant la Guerra Gran, una espasa mameluca o les eines del seu besavi Francisco Guerra que feia botes i bocois.
La Verge de Santa Maria de Roses
Quan s´estaven fent els treballs a les muralles de la Ciutadella, l´arqueòleg Miquel Oliva Prat (Girona, 1922-Castelló d´Empúries, 1974) es va posar en contacte amb Esteve Guerra per anunciar-li que havia aparegut una talla romànica que representava la Verge de Santa Maria de Roses. «Li va explicar que un veí de Palau li havia dit que el seu rebesavi l´havia agafat de la Ciutadella quan Napoleó els bombardejava i que la volia vendre», rememora el fill. Per evitar que la talla anés a parar a Suïssa -hi havia uns col·leccionistes que la volien comprar-, el seu pare la va adquirir «pagant-ne un preu» desorbitat. «Recordo que em va demanar consell, llavors jo tenia deu anys, i li vaig dir que havíem de comprar-la perquè no marxés, i així va ser», assegura.
La vinculació d´Esteve Guerra amb la Ciutadella ja venia de llarg. Ell, que era íntim amic de l´historiador Jaume Vicens Vives, fou la persona que es va oposar a l´enderroc de les muralles per intentar aturar la possible construcció d´una urbanització. Ell fou, ja com a alcalde, qui va aconseguir «que s´iniciés el procediment per incoar l´expedient de monument nacional». Tot i aconseguir la protecció, es van acabar enderrocant.
Aquest interès per temes rosincs també li encomanà al seu fill Salvador qui, al llarg dels anys, ha reunit moltes peces vinculades amb Roses Entre aquestes destaquen catorze dracmes de cinc classes diferents, una d´elles exposades al Museu Arqueològic de Barcelona. La dracma era una moneda de plata de gran qualitat encunyada a les colònies gregues del golf de Rodes. Aquesta podria ser la col·lecció privada de dracmes de Rhode més important ja que, a tot el món, només se´n conserven un centenar. Aquestes monedes es complementen amb altres vinculades amb el poble com unes encunyades pel rei Lluís XIV.
