11 de octubre de 2018
11.10.2018
Figueres

Àngel Burgas: "Amb la novel·la juvenil mantinc el sentit de la literatura com un fet sagrat"

L'escriptor figuerenc acaba de publicar 'Tots estimem l'Emma', un thriller ambientat entre Barcelona i Nàpols

11.10.2018 | 14:37

L´Emma rep una trucada misteriosa. És la veu d´un home que posa en dubte els seus orígens. Àngel Burgas (Figueres, 1965) torna amb «Tots estimem l´Emma», un nou thriller ambientat entre Barcelona i Nàpols amb personatges molt autèntics. La setmana passada just el va presentar a la biblioteca de Figueres.

Parlar amb Àngel Burgas és sempre fàcil. És una persona directa, oberta i afable, sempre atenta. Durant una estona, parlem del teatre, de la vida i, sobretot, del seu darrer llibre, Tots estimem l´Emma, i dels que arribaran.

Un nou llibre i, de nou, etiquetat com a novel·la juvenil.
L´editorial és de juvenil, dirigida al sector young adult, joves, però grans. La intenció és que són novel·les que pot llegir tothom, entre ells un jove a qui li pot interessar. Jo em sento molt còmode, potser perquè amb els meus anys d´experiència docent sempre he treballat amb joves d´aquesta edat. És una edat molt complicada per fer lectors nous, però almenys per mantenir els que ja hi són. És meravellós que et digui gent que no llegeix que, a través d´un llibre teu, se li ha encès la bombeta. I si aquest li ha agradat, potser vegi que n´hi ha d´altres.

Encara sent aquesta connexió amb ells?
Potser menys. Abans era més proper per edat i ho entenia més, però ara, amb el món de les xarxes i el mòbil, no és que no ho entengui, és que no m´interessa. Entenc, però, que els temes que proposo sí que els poden interessar. En aquesta novel·la, hi ha el factor de risc, que és donar molt de paper a un senyor gran, en Pau Llòria, un home gris, gens vitalista ni optimista. El que explica és interessant, però és tan fosc i trist...

Pau Llòria és la clau de volta de tota la història.
Sí, i al final penso que soc condescendent amb ell perquè, aleshores, el lector potser entén l´actitud d´aquest home, que durant un temps va ser fort però que, al final, es va trencar. L´Emma sempre està nerviosa amb ell, perquè no li diu què amaga, la fa jugar, no s´expressa en claredat i potser està bé sabent tota la merda que hi ha. Realment m´intriga saber com un jove es pot fer seu el personatge.

Amb ell pot parlar de la nostra pròpia fragilitat.
Però és que tot és molt fràgil. En què se sustenta la vida de l´Emma? No tot és com semblava.

Ella té una vida idíl·lica.
Sí, amb uns pares amb cultura que li han deixat molta llibertat. És molt responsable, optimista, saps que, segur que tirarà endavant en la vida. De cop, però, tot se li esfondra, però ella no canvia i continua i lluita perquè les coses siguin com sempre. Ara té això i ho agafa com una experiència més, l´aprofita malgrat que tot va a pitjor.

Ella té clar que vol saber quins eren els seus orígens. De nou apareix el tema de la identitat.
Saber qui ets, és imprescindible per viure. A Noel et busca era una mica així, un nano que no té memòria. I en el cas de l´Emma, també vol saber. I espera que sigui una cosa bona. Quan va a Nàpols a buscar la seva mare, s´agafa a qualsevol pista positiva.


Crea uns personatges ben reals.
En aquest cas potser més que en altres, és una novel·la de tocar de peus a terra, persones que s´enfonsen. Està molt tramada des de la realitat, potser pel candor de l´Emma. No és, però, una tragèdia, és una història amb molts tints de la realitat, que sí que és trista, però no és la tragèdia del segle.

Els seus lectors es fan grans.
Sí, però em pregunto si els que em segueixen potser també ho fan d´adults o ja no llegeixen un llibre de La Galera. Però bé, una de les meves fites, quan vaig començar, era que volia viure d´això. Soc feliç escrivint i per escriure necessito temps. I amb el juvenil ho puc fer, puc sobreviure. Escrivint per adults no ho pot fer ningú. Jo puc mantenir aquest sentit de la literatura com una cosa sagrada: fer el que em dona la gana, fer-ho el millor que pugui i, de moment, ho he aconseguit amb els joves.

El risc és que l´encasellin.
Ja ho estic patint ara. Tinc una novel·la per a adults acabada, però costa publicar-la. Segur que ho faré, però, cal dir que jo estic molt content de viure d´això. A més, el juvenil no baixa el ritme. El febrer me´n publiquen dues més, un d´ells una distòpia molt realista.

Un ritme de treball frenètic.
No. Tots estimem l´Emma fa un any que la tenia acabada, però és que els llibres han d´entrar dins el calendari de l´editorial. Intervenen molts factors.

Una part de l´acció d´aquest darrer succeeix a Nàpols.
Al principi no era Nàpols, sinó Riga, però vam visitar la ciutat italiana just quan iniciava la novel·la i, en tornar ja em vaig posar a escriure i Nàpols va aparèixer, era tan recent. I a la novel·la recullo un munt d´anècdotes reals que ens van passar.

Un escriptor beu de la seva vida.
És així, però no s´ha de notar.

Un Nàpols una mica decadent, per cert.
Ho és, exagerat. No respectaven res, totes les parets pintades, fins i tot, les de les esglésies. Però Nàpols és moltes ciutats en una, com Barcelona.

El llibre es clou amb un final circular.
Vaig voler fer una mena d´epíleg-pròleg que dona sentit al futur de l´Emma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook