Pep Garcia-Pascual és director de la companyia Parking Shakespeare que representa l'obra «Tot va bé si acaba bé», de Shakespeare, aquest dissabte a les nou del vespre, a Figueres. Parking Shakespeare es va crear amb la idea anglosaxona de representar les obres de Shakespeare en parcs públics. La companyia celebra deu anys amb una comèdia amb tocs de drama, que també coincideix amb l'estrena d'un nou escenari, els Jardins Puig Pujades de la ciutat.
Tot va bé si acaba bé, és la vostra darrera proposta.
Sí, és l´últim espectacle que hem fet, que no vol dir que pleguem com a companyia, però sí que acabem una etapa i en comencem una altra. Ens fa molta il·lusió tornar a Figueres, on vam actuar amb Molt soroll per no res. Els nostres espectacles estan pensats per fer-los a l´aire lliure i adaptar-nos a l´espai on actuem. Hi ha una llibertat creativa en l´obra, juguem amb el que Shakespeare ens va donar. No sabem si estaria content o no, però als clàssics no se´ls ha de tenir por.
Un espectacle especial.
Sí, perquè la gent veurà una comèdia de Shakespeare, de les menys conegudes. L´hem adaptat una mica als temps que corren i la idea de les dues directores, Monica Bofill i Judith Pujol, va ser que, ja que fem deu anys, no només ens quedem amb l´obra de Shakespeare, sinó que expliquem les nostres vivències, com una mena d´homenatge. Per això de vegades es traspassa una mica aquesta metateatralitat. Continua sent Shakespeare, però entremig aniran passant coses que tenen a veure amb el que passa a la companyia o al nostre voltant. Això fa que l´espectacle sigui diferent dels que hem fet fins ara.
És una companyia singular.
La companyia d´actors som sempre els mateixos, però convidem cada any un director/directora diferent que ens dirigeixi. Amb les obres de Shakespeare, treballem a l´aire lliure, sense efectes gairebé de llum i de so. Ens adaptem a un espai públic per ocupar-lo i per donar-li un sentit cultural. Que ens convidin a un espai tan xulo com els Jardins Puig Pujades de Figueresl ens fa molta il·lusió.
El tipus d´obra llança un missatge diferent, reivindicatiu?
És una obra molt difícil d´escenificar. Tot i que és una de les comèdies de Shakespeare que fa riure menys , la gent s´ho passa molt bé. L´heroïna és una dona, quelcom que no passa sovint en les obres dels segles XVII al XX, però Shakespeare era avançat al seu temps. En aquest cas, la dona tira endavant tot i les circumstàncies del seu voltant. La protagonista decideix que ella té la cura per salvar el rei i decideix saltar-s´ho tot. Està enamorada d´una persona que no la correspon i que es quedarà amb ella, si cura el rei. A partir d´aquí iniciem una sèrie de reflexions. Com a companyia, se´ns veu una mica el llautó. Es parla de la lluita de classes, del paper de la dona.
Al final hi haurà un col·loqui.
En aquest cas el col·loqui donarà per molt, tant per parlar dels personatges, com del plantejament de l´obra, com de la filosofia de la companyia.
Què els agrada d´interpretar Shakespeare.
Les obres de Shakespeare encara són vigents, perquè parlen de la condició humana i això no ha canviat. Els éssers humans actuem pels mateixos instints i això és igual que fa 400 anys de vegades i molt sovint, per desgràcia.
