La caiguda de Barcelona el 1939 i la retirada de 450.000 persones va ser retratada per desenes de mitjans internacionals. Aquest patrimoni visual es recullirà a A nation in retreat, una exposició que prepara Eric Forcada pel febrer i que serà una de les grans apostes de l´any vinent del Museu Memorial de l´Exili (Mume) de la Jonquera, un centre museístic que fa uns mesos ha complert els primers deu anys de vida. Aquesta mostra de producció pròpia, amb la que s´identificaran llocs i autories de les fotografies, servirà per resseguir el dia a dia de la retirada republicana. «Volem anar més enllà i intentar fer una mena de mapping de la retirada», reconeix el director del Mume, Jordi Font.

Aquesta no és l´única proposta que prepara el museu. La precedirà, el desembre, Autoritzats per a sortir. L´èxode de 1936, una altra exposició però dedicada a aquelles persones que el 1936 fugiren de Catalunya en sentir-se amenaçades pel procés revolucionari i la repressió arran del fracàs colpista al Principat. Font admet que es busca resaltar «el paper de salvament que jugà la Generalitat republicana, una cosa que després el franquisme no els va reconèixer mai». Segons Font, la Generalitat es dedicà a amagar molta gent a través de consolats estrangers o embarcant-los en vaixells per garantir-los la seva seguretat.

A banda d´aquestes dues exposicions temporals -la llista s´allarga fins al 2021- també s´ha previst, entre el maig-juny, de celebrar un col·loqui internacional sobre la fi de la Guerra Civil i la vinculació amb la Segona Guerra Mundial. Aquesta proposta, com altres que es duen a terme, demostra que el Mume va més enllà d´analitzar l´exili republicà. «A través de l´exili podem explicar la història del segle XX, un fenomen constant i malauradament vigent», però també tractar temes que «ens fan conscienciar sobre problemàtiques que viuen altres persones en altres parts del planeta».

«Obrir un museu com aquest dedicat a l´exili republicà en un país on la memòria, a nivell públic, havia estat negligida durant dècades, era una necessitat», resumeix Font, qui, a més, creu que també serveix per dignificar aquelles persones que marxaren i, en el cas català, «ajudaren a mantenir la cultura i la llengua».