Punta Falconera a Roses és un espai de natura privilegiat, malgrat el seu abandó, ubicat dins el parc natural del cap de Creus. L´arquitecte rosinc Fèlix Breton va veure-hi les altes possibilitats i va decidir convertir-lo en escenari del seu projecte de màster en arquitectura a la Universitat de Girona. Aprofitant els búnquers soterrats existents, Breton proposa convertir-los en un centre d´interpretació del parc natural i en un espai per a hostes totalment sostenible. El treball, que divendres es presentà a Ca l´Anita dins les jornades «Roses Patrimoni Viu», s´exhibeix des del maig al Pavelló de Catalunya, a la Biennal d´Arquitectura de Venècia.
La qualitat del treball de Breton és sobrada. De fet, va ser aquesta la que va portar a la seva universitat a presentar-lo al concurs, promogut pel despatx RCR Arquitectes d´Olot, guanyadors del prestigiós premi Pritzker, encarregats de dissenyar el pavelló català. RCR va escollir, finalment, cinc projectes presentats per vuit universitats catalanes i, entre ells, aquest de punta Falconera.
A partir d´uns anàlisis urbanístics, Fèlix Breton va decidir ubicar aquest centre d´interpretació en aquest terreny perquè «tenia vistes al mar; tenia una identitat, és a dir, uns búnquers dels anys 50, i, finalment, s´ubicava dins del parc natural però a prop del poble». Una de les singularitats del projecte és que Breton transforma els quatre búnquers destinats a canons en habitatges -dos a cada banda de búnquer- i el de comandament, que s´ampliaria, en centre d´interpretació. Un centre que no seria passiu, com sol passar ara en molts d´aquests espais, «sinó actiu, es tracta de viure´l». «Aquí la gent hi podria passar un cap de setmana, experimentar una nova sensació en la natura i tenir nous valors cap al medi ambient i el cap de Creus», diu l´arquitecte. D´altra banda, de les dues casernes que es preserven, on els militar vivien, Breton n´enderroca una, i l´altra la destina a edifici de serveis: cafeteria, serveis i la botiga. L´autor del projecte hi instal·la una rampa per fer-lo accessible als minusvàlids i hi col·loca tres arbres estratègicament per evitar la radiació solar.
En el cas del centre d´interpretació, Breton aposta per ampliar-lo amb un afegit i adequar les escales per accedir a la part superior -ara escales de gat- on hi hauria hagut, originàriament, les metralladores. Aquell espai es destinaria a mirador per contemplar el paisatge. «Reutilitzo l´existent, fent-ne una intervenció mínima, per fer-lo accessible i donar-li un nou ús», reconeix l´arquitecte.
L´únic element nou que es podria contemplar exteriorment serien unes claraboies que «fan que el búnquer sigui habitable i aportin llum i ventilació natural». Les claraboies, a més, «donen un punt de visió a l´espectador dins de la natura i això genera el paisatge». «Amb les intervencions que proposo només ordeno l´espai», afirma Breton, qui aplica, en el seu projecte, el concepte de promenade architecturale de Le Corbusière, i on el visitant no només es limita a passejar per uns interiors sinó que «uneix cultura i natura».
Un conjunt sostenible
L´immoble seria sostenible. Els materials usats serien formigó blanc, per diferenciar-lo de l´original; l´aigua s´extreuria d´un pou que caldria localitzar; l´electricitat arribaria amb plaques fotovoltaiques col·locades rere l´edifici de serveis en unes feixes elevades en el turó per evitar l´ombra de l´immoble i la il·luminació seria amb leds. La xarxa de sanejament es faria amb filtre biològic, i un camió cisterna, cada any, recolliria els residus sòlids.
