Maria Mercè Roca (Portbou, 1958) torna a les llibreries després d'uns anys de silenci amb 'Nosaltres, les dones', un recull de contes que tenen per protagonista sempre la dona, des de la infantesa i fins a la vellesa, i que l'escriptora ha redactat, als seus 60 anys d'edat, convençuda que «les dones tenim una esperança de vida llarga i activa».
L'autora de 'Cames de Seda' i de la sèrie de TV3 'Secrets de família', actualment regidora per ERC a l'Ajuntament de Girona, considera, com ha explicat al Diari de Girona, que és «molt important saber fer-se gran» i que hi ha «una manera intel·ligent» de fer-se gran que passa per «acceptar que es perden facultats, però aprofitar les que queden perquè també es poden fer coses».
El llibre, publicat a la col·lecció Rosa dels Vents del grup Penguin Random House, es presentarà aquest dimarts a les 7 de la tarda a la Llibreria 22 en un acte amb la directora del Museu d'Art de Girona, Carme Clusellas, i la restauradora i activista cultural Consol Ribas.
La Mercè, una nena de 12 anys severament castigada a passar les tardes al cosidor, és una somniadora i rebel protagonista del primer conte, l'únic que no ha estat escrit en el present, i que l'autora ja va llegir l'any 1999 en una activitat al Museu d'Art.
La política es filtra inevitablement en un llibre redactat en la seva major part els darrers mesos. El conte Nadal 2017, dedicat a «els meus presos polítics», relata els efectes de la repressió contra el moviment sobiranista català des dels ulls de la Irene, una nena que en l'àpat de Nadal, escoltant les converses que els grans tenen a taula -cinc d'ells porten el llaç groc a la solapa-, no pot deixar de patir perquè «posaran la mama a la presó».
Un fragment de la pàgina 33: «Això no té aturador -deia la seva mare-, tard o d'hora ens tancaran a tots, han enfollit; fa molts anys que lluitem, jo lluito per la Irene i pels que venen al darrere, però si em posen a la presó em moriré, Miquel, jo a la presó em moriré, la presó no l'aguantaré pas, ja sé que hem de dir que no tenim por i que no defallirem, però jo en tinc molta de por, a la nit em desperto pensant que em tanquen...»
Les sis edats de la dona
Roca ha estructurat el llibre en sis apartats perquè creu que sis són les edats de la vida de la dona, encara que les fronteres són molt difícils de definir, i costa establir quan acaba l'adolescència i comença la joventut.
Però com que les etiquetes poden tenir connotacions negatives, com per exemple quan toca parlar de la «dona vella», l'escriptora ha seguit el camí obert pel poeta Josep Carner, que al seu llibre 'El fruit saborosos' posa una fruita al costat de cada edat de la vida.
Així és com versos de Carner encapçalen cadascuna de les sis edats de la dona de Nosaltres, les dones. Per exemple, les maduixes es corresponen a les nenes petites i els codonys, que es recullen a la tardor, però fan olor, es corresponen a la dona de la tercera edat, sense haver d'ulitizar la paraula «vellesa». Des les sis parts, tres les introdueixen versos d' Els fruits saborosos i les altres tres per versos d' Ofrena, llibre també de Carner.
Un títol, 'Nosaltres, les dones', manllevat de la lletra d'una cançó de Maria del Mar Bonet, concretament de l' 'Alenar', quan diu «nosaltres les dones som molt a prop de la terra». Una passejada literària per les diferents edats i pels neguits i les esperances d'unes dones fortes, redactada en un llenguatge precís i planer, com explicat per a un nen, fet que contrasta amb la cruesa de les temàtiques tractades, unes temàtiques que requereixen d'experiència vital per ser compreses en tota la seva profunditat. Unes dones que són bones persones, altres no tant; les unes se'n surten, a les altres els costa. Uns contes que si alguna referència poden tenir, segons les influències que reconeix Roca, aquesta s'ha de buscar en l'obra de Dorothy Parker, Katherine Mansfield o la Mercè Rodoreda dels contes, que segons Maria Mercè Roca «no és tan coneguda com la de les novel·les».
Adaptar-se per ser feliç
«Hem de saber valorar allò que tenim», conclou Roca. En els seus contes hi ha alguna dona a qui no li han sortit les coses com ella esperava. Però arriba a la maduresa sabent fer el que pot fer. «La capacitat d'adaptació crec que és vital perquè la vida et vagi una mica bé», afirma Roca, que creu que la vida està feta de renúncies i de tries, i «si vols ser una mica feliç, has de saber adaptar-te a allò que tens».
