En una visita a un museu londinenc, Tura Sanz (Ordis, 1992) va veure el fragment d´una escultura que emulava una mà subjectant quelcom indefinit. Allò li va fer néixer la idea de crear una peça pròpia: una mà subjectant un cor de veritat. Casualment, obrint l´armari de casa, a Ordis, on guarda el material escultòric, va trobar una pedra recollida en una passejada, que ja ni recordava, una pedra que semblava un cor trencat en diferents parts. «Així va néixer Rocam, fruit d´unes casualitats que a vegades completen el treball», reconeix l´artista qui ara presenta aquesta i altres obres en la seva primera exposició individual a la Casa de Cultura de Girona.
La mostra porta per títol Plecs i forma part del programa d´«Exposicions Viatgeres» de la Diputació de Girona. Tura Sanz, llicenciada en Belles Arts per la UB i amb un màster de producció i recerca artística, va guanyar la quarta convocatòria d´aquest premi per a joves artistes juntament amb la bisbalenca Maria Mercader, qui la rellevarà l´any vinent. Plecs és, per a Sanz, una gran oportunitat per donar a conèixer la seva producció. «Estic molt contenta perquè tot han estat facilitats», afirma.
Per a Tura Sanz, l´art és la manera que té d´expressar el que sent o pensa. «Sé que, si ho pogués escriure, ho faria en paraules i no hauria calgut crear la peça», comenta l´artista, que reconeix que el seu treball és molt intuïtiu i personal. «És la meva manera de mirar les coses», afirma. Sanz ha viscut sempre envoltada de creació. La seva mare, Carme Sanglas, és una artista reconeguda i, quan ella era petita, impartia classes de dibuix i pintura a nens on ella també assistia. Va ser, doncs, natural recórrer el camí que la va dur a estudiar el batxillerat artístic a l´INS Deulofeu i, posteriorment, la carrera de Belles Arts a Barcelona. Va ser aquí on va gaudir moltíssim i on «vaig trobar la manera de fer, el meu estil». «Fins aleshores m´havia limitat a copiar de la realitat i allà em van donar molta llibertat, em van empènyer», diu.
Les obres de Sanz són molt personals, fetes de forma pausada i subtil, creades a partir de tècniques i materials molt diversos: dibuixos, ferro forjat i forja d´alumini, grafit sobre paper, vidre, porcellana freda i olis sobre fusta. «No m´agrada tancar-me, però això t´obliga a conèixer molt bé els materials per saber què pots arribar a fer», explica. A Girona, per exemple, presenta la peça Batecs, una sèrie de cors de ferro forjat que s´obren i es tanquen com si bateguessin. «La vaig pensar després d´observar balcons de ferro forjat amb forma de cor. Els hauria pogut dibuixar, però no tenia sentit», comenta.
El cos com a punt de partida
La majoria d´obres giren al voltant del propi cos. És el cas de Carena, una sèrie de nou dibuixos sobre diferents parts del cos que junts semblen una serralada. «En contemplar juntes les peces, vaig adonar-me que existia un fil conductor que havia sorgit sense buscar-lo, segurament perquè és el que tinc més a mà, és l´eina que em permet estar aquí i mirar al meu voltant».
Sanz reconeix que el món de l´art «és molt incert» i no sap ben bé si podrà dedicar-s´hi. Allò que sap del cert és, però, que mai abandonarà la creació. Reconeix que sí que existeixen ajudes als joves creadors però «el que fa por és el després». Sanz no es planteja marxar fora per seguir-se formant malgrat que l´Erasmus que va fer fa quatre anys a Bristol va ser molt interessant. «M´agrada molt estar a casa i no viatjo gaire, però l´experiència d´estar sis mesos fora és bona», reflexiona.
