25 de agost de 2018
25.08.2018
Figueres

Montse Capel: «Totes les còpies em sorprenen però veure la meva cara al braç d'algú em descol·loca»

L'artista parla de la ràbia i la impotència que li causa que li hagin robat una foto i s'hagi viralitzat arreu del món

25.08.2018 | 18:35
Montse Capel, al costat de l´autoretrat que va realitzar l´any 2014

Ara fa quatre anys any, l'artista figuerenca Montse Capel va reconèixer un dels seus autoretrats com a reclam d'una marca publicitària i també d'una agència de models. Ni en una ni en l'altra es deia res de la seva autoria: el seu nom havia desaparegut, l'havien esborrat. Avui, entre tatuatges, samarretes, grafits, modificacions d'altres artistes, modificacions per publicitat... la seva imatge ha estat falsificada en més d'un centenar d'ocasions i arreu del món. L'artista ha iniciat una campanya de denúncia a les xarxes socials.Amb els hashtags #vulnerandomisderechos o #historiasdeunafotografia, Montse Capel lluita  per descobrir i denunciar els plagis de la seva obra i la vulneració dels seus drets d'autor i d'imatge, que pateix a tot el món.

Una foto seva s'està fent famosa arreu del món, però ningú li'n reconeix l'autoria. Què se sent?
Principalment tristesa i ràbia, és una sensació d'impotència en veure que les teves idees i el teu treball ha estat utilitzat, modificat i venut. Moltes persones em diuen que hauria d'estar contenta perquè, si s'ha viralitzat, és perquè és una molt bona imatge, però la gent no pensa en l'autor ni la model, que en aquest cas és la mateixa persona. Llavors em pregunto: "Els artistes hem de produir contingut i assumir que el puguin utilitzar perquè només és art? On són els drets d'un autor?"

Expliqui'ns l'origen d'aquesta foto, de quan és i què ha passat amb ella?

Aquest autoretrat és del 2014. Tres mesos més tard ja tinc coneixement que una agència de models de la comarca l'ha utilitzat a consciència i sense permís per donar publicitat a una òptica en un dels seus esdeveniments. És a partir d'aquest moment que començo a rebre per les xarxes socials diferents casos on havien modificat, retallat, utilitzat... la imatge. Il·lustradors amateurs fan la seva versió, tatuadors la modifiquen i la tatuen, pàgines d'internet de contingut variat utilitzen la imatge com a publicitat. Em trobo concursos de fotografia on s'ha presentat la imatge, influencers de Youtube que t'expliquen com imitar la foto o botigues de roba on venen una modificació de la imatge en samarretes.

Quines accions ha fet fins al moment per frenar la situació?

En un principi jo mateixa em posava en contacte amb la persona que havia fet ús de la imatge, però m'he trobat gent que m'ha insultat, que m'ha dit que soc una pocavergonya per voler aprofitar-me del talent dels altres per donar viralitat a la foto, que em vagi fent a la idea que la foto és un ús públic, que no tinc res a reclamar perquè les noves creacions a partir de la meva no em pertanyen. Molt poca gent m'ha respost amb bones paraules i d'altres m'han ignorat. Vaig decidir denunciar amb un advocat però els meus recursos econòmics eren limitats, llavors vaig decidir acudir a Vegap, que és una associació de representants de creadors visuals i ells m'estan ajudant.


Un mural de cinc metres d'un restaurant a Colòmbia ha plagiat la seva imatge.  
 
Què farà a partir d'ara? Ha iniciat una campanya a les xarxes socials per denunciar-ho?

Com que jo no soc a cada una de les ciutats o països on fan negoci amb la meva imatge, he decidit demanar ajuda per les xarxes socials, si algú veu per negocis material on surti el meu autoretrat que m'ho faci arribar a info@montsecapel.com, i això ho passaré al meu advocat i tot seguit el que dicti la justícia.

És així com ha sabut que la foto es fa servir arreu del món, quins són els casos més insòlits?

La meva ajuda ha estat tota aquella gent que s'ha involucrat en el tema, amics, seguidors, desconeguts... "He trobat això, n'estàs al cas? "em diuen... Tots els casos em sorprenen, la veritat. Potser els tatuatges em descol·loquen, perquè veig la meva cara al braç d'algú...o el mural de cinc metres d'un restaurant a Colòmbia... que utilitzessin la meva foto per fer samar­retes m'imaginava que podia passar, però no volia que arribés el dia, la veritat.


Els tatuadors modifiquen i tatuen la seva cara


Com diu les fotos són versions de la seva, això dificulta el fet de denunciar?

Hi ha molt desconeixement però ningú pot agafar res que no és seu, això per començar i menys modificar-ho. Per fer una versió s'ha de demanar permís a l'autor de l'original, el que passa és que com ningú ho fa, la gent pensa que es pot fer.

Es fan passos per protegir els autors davant aquests conflictes?

En un principi posar-te en contacte amb la persona i d'una manera amistosa intentar solucionar el problema, si així no resulta, directament s'ha d'anar amb un professional. Aquests han estat els meus passos, perquè cada cas és diferent.

Com ha evolucionat el seu treball des d'aquella fotografia?

Els anys han donat maduresa al meu treball, soc molt més exigent i no em conformo, intento cuidar molt més els detalls, m'agrada improvisar, però també dedico moltes hores en l'elaboració dels projectes. El més important és no parar d'aprendre cada dia i de tothom.

Per posar un sabor dolç al final de l'entrevista, quins projectes té ara?

Segueixo treballant amb els autoretrats amb ganes d'exposar-los i presentar-los per diverses galeries d'Europa. Les xarxes socials em limiten i no tinc llibertat per compartir quasi res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook