L’Alfolí de la Sal de l'Escala és l’espai on el jove artista Marc Torrent exposa fins al 29 d'agost la seva obra més recent, intimista i sincera fruit d’un procés d’instrospecció personal. Per a l’artista el coneixement d’ell mateix el porta a explorar el comportament d’una societat que viu rere les màscares. Unes dues-centes persones van omplir la sala el dia de la inauguració que va ser amenitzada per la figura d’un pallasso: “parlo de la identitat de les persones, anem amb màscares per no mostrar les nostres pors i utilitzo les màscares de pallasso”. La seva pintura vol ser un mitjà d’expressió que s'introdueixi en l’espectador generant inquietuds sense deixar indiferent el públic.

Torrent retorna al seu poble, l’Escala, després de dos anys de la seva primera exposició a l’Alfolí de la Sal, on continua tractant conceptes com la bellesa, la identitat, la mirada, fixant-se que la seva obra tingui ànima, contingut i crítica, “per fugir d’un realisme sense sentit”, explica.

La seva parella ha inspirat algunes de les peces més belles de l'exposició

Després del seu pas per la Universitat de Belles Arts de Barcelona, on se li concedeix la beca Sèneca que el porta a la Complutense de Madrid, Torrent ha aconseguit una gran evolució en la seva obra. Com a conseqüència, va ser preseleccionat al museu MEAM de Barcelona en el 9 Concurs internacional d'art figuratiu, va ser finalista en la XXI Biennal d’Art Contemporani Català de 2018 i va ser seleccionat dues vegades per participar al taller de Realisme i Figuració impartit per Antonio López García i Andrés García Ibañez, on en una de les ocasions va ser un dels vuit gua­nyadors de l’edició. També ha participat en diverses exposicions col·lectives, com per exemple a la Galeria Artelibre de Saragossa, en l’exposició Realisme Actual, a la Galeria Tandem Art Gallery de Barcelona i en l’exposició a la Xina, Hong Kong (Shenzhen ) a la Fira Internacional d’indústries culturals, entre d’altres.

L’hiperrealisme dels seus quadres, la puresa del color, l’agudesa del dibuix i la pinzellada estirada i fina, ens mostra un artista amb un llenguatge propi. “Amb la meva pintura plasmo un món on la fotografia no arriba”. Ara l’artista presenta una obra més madura on “no busco tant la tècnica sinó el significat de la meva obra”. Tor­rent busca la reflexió de l’espectador cap als temes que el turmenten i no el deixa indiferent.

Torrent exhibeix un conjunt de tretze peces en les quals tracta temes com la bellesa i la vellesa, la recerca de la identitat o el monòleg visual que expressen les mirades, conjugant hiperrealisme i art figuratiu. L’exposició es divideix en dos àmbits, un centrat en la representació de diversos personatges i un altre de protagonitzat per la bellesa. Per una banda “parlo de la identitat de les persones, de la hipocresia, de com es posen una màscara per por o vergonya a mostrar-se tal com són”. Amb una de les obres centrals, on apareix el cap d’un conill, “M’he despullat del tot, sense capes, sense pell, he expulsat totes aquestes màscares per mostrar-me com soc”.

En segon lloc podem trobar l’altra part de l'exposició, on fa èmfasi el concepte de bellesa, sobretot la bellesa interior. Precisament la seva parella ha inspirat algunes obres: “és la meva model principal, gràcies a ella ara tinc una altra visió del món”, expressa l’artista.