Ahir dilluns, a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent, (http://uce.cat) - Liceu Renouvier - es va presentar el projecte documental (expo i llibre) La revolta de les urnes de la fotògrafa Dolors Gibert i el periodista Carles B. Gorbs. A aquesta presentació, a més de Gibert i Gorbs, hi va participar Anna Arqué, de l'equip rector de la UCE i portaveu de l'ICEC (International Commission of European Citizens) als PP.CC. Alhora, i des de la Inauguració el dia 17 d'agost, hi haurà penjada una mostra de l'exposició a la Sala Central d'Actes i Conferències de la UCE.
Aquest documental fotogràfic i escrit, en forma d'exposició, inicia un recorregut cap a diverses ciutats europees que ja s'hi han mostrat interessades. Durant aquestes exposicions s'organitzaran diversos debats i conferències per tal de donar a conèixer més fidelment el perquè del conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol. Aquesta iniciativa compta amb el suport i col·laboració de les principals entitats socials i culturals de Catalunya, així com també de diversos col·lectius, associacions, sindicats i institucions.
El reportatge consta de més de 80.000 fotografies, documentades i arxivades cronològicament, de les quals es triaran una seixantena en cada exposició, a més de material audiovisual divers (vídeos del 20S, 1 d'octubre, resums del Procés, entrevistes, vídeos inèdits de "l'operació urnes", etc.), plafons informatius i diferents elements iconogràfics que ja s'han incorporat com a reivindicació de la llibertat i de la proclamació i implementació de la República catalana, como ara urnes d'Arenys de Munt i del 1 d'octubre, llaços grocs, cartells, etc.
La revolta de les urnes és, doncs, un reportatge documental -en format de llibre que es publicarà el 2019 i en forma d'exposicions fotogràfiques a partir de l'any 2018- que té per objectiu apropar i donar a conèixer el conflicte que viu Catalunya envers l'Estat espanyol. És a dir, un reportatge documental fet amb la intenció de ser exposat en qualsevol ciutat europea i d'arreu del món (universitats, centres cívics i socials, fundacions, ajuntaments, parlaments...) per fer pedagogia d'aquest conflicte i, així, internacionalitzar-lo fins on sigui possible.
Aquest reportatge no mostra simplement un conflicte "regional" o "territorial" identitari i conjuntural. Intenta mostrar i clarificar una revolta pacífica i democràtica dins un país de la Unió Europea, que ha provocat i realitzat mobilitzacions continuades de milions de persones amb un important canvi en els seus hàbits socials i polítics. Aquest procés, a més, ha significat la sacsejada d'una democràcia poc consolidada com l'espanyola i també ha permès fer una denúncia clara i unànime de la corrupció, de la vulneració reiterada dels drets civils, polítics i humans fonamentals, de la poca rigorositat en la separació de poders, de la manca de llibertat d'expressió, de les retallades en les llibertats democràtiques i, en definitiva, expressar la ferma
oposició a la consolidació de valors i pràctiques autoritàries més pròpies de l'antic règim franquista.
Per tant, aquest reportatge és el seguiment del procés sobiranista de Catalunya, des del seu inici l'any 2009 (el 13 de setembre, a Arenys de Munt) fins a l'actualitat. El reportatge intenta mostrar una revolta pacífica per guanyar una societat més democràtica i socialment més justa, que en realitat vol fer una segona transició democràtica i l'única possibilitat que té per fer-ho és declarar-se com a república independent dins el marc de la Unió Europea.
Aquest seguiment de tot el Procés abasta les milionàries manifestacions realitzades, els judicis a polítics, les vagues generals, les campanyes electorals, les eleccions i referèndums, les conferències, les vagues de fam, l'esclat popular de treballadors, pagesia, estudiants, bombers, jubilats, etc., els cartells, pancartes, pintades, els llaços grocs com a símbol de "llibertat", les urnes…
La substitució d'una monarquia per una república, la voluntat immediata de fer polítiques socials, com ara d'acolliment dels refugiats, combatre la pobresa energètica, mesures anticrisi com la d'incloure un petit impost a la banca, entre d'altres molts aspectes (prohibides per l'Estat espanyol), demostren que l'independentisme català -que en molts casos no és ni es defineix com a nacionalista- se'ns mostra com una transformació radical de les estructures polítiques, judicials, socials, econòmiques... d'una societat, dins la mateixa Unió Europea, que vol ser exemple de revolta cívica, pacífica i democràtica. Un poble, una nació, una societat que vol exercir el seu dret a l'autodeterminació.
Per això cal, per la seva actualitat i importància, un major coneixement de les raons i finalitats d'aquest moviment; una major informació i coneixement i, per tant, arribi a diversos estaments d'Europa i el món, entre ells els parlaments Flamenc i Europeu que també s'han mostrat interessats. En definitiva: el perquè de la "Revolta de les urnes".
