09 de agost de 2018
09.08.2018
Ventalló

El viatge interior i sense fi de l'artista Riera i Aragó

La Fundació Perramón de Ventalló exhibeix alguns dels seus submarins, peces creades al llarg de tres dècades

09.08.2018 | 15:07
L´artista se sent fascinat pels mons desconeguts

L´any 1989, l´escultor i pintor Riera i Aragó (Barcelona, 1954) va exposar a l´antic escorxador de Figueres, a l´espai on ara hi ha l´arxiu comarcal. Aleshores encara conservava l´estètica del seu darrer ús, amb els ganxos penjant. D´aquella mostra, l´artista va conservar una obra –Dos submarins penjats– que ara ha col·locat a l´entrada de l´Espai 3 de la Fundació Fran Daurel-Perramón a Ventalló, obrint la seva nova exposició 'Submarins 1985-2018'. En aquest magnífic i evocador indret de sostres alts i parets gruixudes, antic paller de la casa i antiga galeria 13, Riera i Aragó hi aplega peces molt personals que formen part de la seva col·lecció privada. Totes comparteixen un nexe comú: la fascinació eterna del seu creador pels submarins i, per descomptat, dels mons desconeguts.

L´exposició és, sens dubte, un viatge evocador per l´univers més introspectiu de l´artista. Una de les peces centrals, de la qual l´artista mai ha volgut despendre´s i que s´exhibeix com una joia del romànic, és la magnífica Submarins de les Balears (1997). Amb ella, Riera i Aragó fa un retrat personal de cadascuna de les set illes Balears, ter­ritori que coneix i que ha viscut en profunditat. Fruit de les sensacions que li han transmès –"Menorca més aspra, Cabrera verge i daurada..."– l´artista ha usat "diferents pàtines" del bronze donant la sensació "que el submarí muda la pell".



Totes les peces escollides –quatre pintures i catorze escultures fetes amb bronze, ferro, fusta, alumini o pedra– transmeten aquesta sensació de quelcom viscut, de pas del temps i, alhora, connecten amb un imaginari compartit que ens transporta a mons per explorar, encara verges. "No ens en podem escapar i quan ho conserves, aquest esperit, acaba sortint", reconeix. Per fer-ho, Riera i Aragó sempre s´ha recolzat en el món de les màquines, en el dels enginys humans que permeten el viatge, com els submarins o els avions, i que en la seva obra van apareixent i desapareixent per acabar construint, sense voler-ho, el seu propi autoretrat.

Metàfores i reflexions

Després de recórrer un grup de quatre escultures individuals, amb les quals l´espectador pot copsar diferents processos tècnics de fosa del bronze –a la terra, a la cera–, diferents textures que traspuen quelcom d´arcaic, es dona pas a un segon ambient presidit per un mandala gegant d´estil oriental amb quinze submarins navegant en un fons daurat. "És una peça molt metafòrica i reflexiva, amb el cercle continu, submarins girant, és inexplicable, cal viure-la", recomana. Com potser també, 'Quatre submarins' (2007), la primera d´una llarga sèrie que recrea el medi aquàtic, a través d´unes varetes d´acer, i quatre submarins fets de submarins més petits. Amb ella, Riera i Aragó medita sobre la ingravidesa, la fascinació pels cossos flotants.



"Res és perquè sí", conclou l´artista mostrant la peça més recent, la que clou la mostra, un exemplar únic fet aquest mateix any, 'Submarí vertical'. Amb ell es tanca aquest viatge que, per Riera i Aragó, no té fi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen