Martí Boada i Sònia Sànchez són els autors d'Els masos del Montseny, de l'editorial figuerenca Brau Edicions. El llibre -publicat el passat mes de febrer-, en certa, manera parteix d'una obra del 2016, de la mateixa editorial, titulada Els masos perduts del Cap de Creus, d'Arnald Plujà, que estudia l'origen, l'evolució i la decadència de trenta-dos masos. "El llibre, però, ens l'hem fet nostre, més proper al nucli al qual fa referència", diu la coautora Sònia Sànchez.

Martí Boada (1949) és doctor en ciències ambientals i autor d'una vuitantena de llibres de pensament i divulgació científics, treballa com assessor científic a la UNESCO. Sònia Sánchez (1977) és doctora en ciències ambientals i investigadora postdoctoral d'un grup de recerca de la UAB. Els dos han compaginat la tasca d'elaboració, "alguns els ha fet ell, altres només jo i altres entre els dos", diu Sànchez.

L'obra és una mostra significativa dels masos del massís del Montseny, que presenten una heterogènia molt marcada. "Hem pogut classificar fins a 17 categories diferents entre els 40 masos que hem analitzat, més enllà dels tradicionals sectors primari, secundari i terciari i tenint en compte els ruïnosos o abandonats", explica Sànchez.

El llibre ensenya com al segle XX els usos dels masos pateixen un fort canvi, des d'un sector primari cap a una terciarització progressiva que a partir dels anys 60, amb l'auge dels combustibles fòssils, s'intensifica i produeix l'enfonsament de l'economia forestal i l'agricultura de muntanya, així com l'augment de població en les planes i les zones fluvials. "Es van perdre combustibles com la llenya o el carbó, per exemple", afegeix la coautora.

El Clot de la Móra, Can Carreres, Can Prat o El Buscàs i el Cafè, entre altres, que formen part de les prop de cinquanta-sis mil hectàrees de territori montsenyenc, són explicats amb un llenguatge "entenador, però amb alguns tecnicismes obligatoris" i amb una estructura prefixada de "localització, descripció, història i estat actual, a més d'aspectes complementaris depenent de cada mas", assegura Sànchez. Aspectes relacionats amb cada mas, com el mas La Sala de Viladrau en què s'explica "la història de'n Serrallonga". També s'expliquen aspectes arquitectònics, ja que tenen transcendència amb l'època i les funcions que es feia del mas.

Gran predisposició de tothom

Un dels aspectes en què posa més èmfasi Sànchez és la bona predisposició en què han comptat els autors per part de tothom a l'hora de visitar els masos. "Fins i tot aquells que estan en ruïnes hem aconseguit parlar amb els últims propietaris o membres de la família, i els que encara són en actiu, ens ha estat molt i molt fàcil", explica Sànchez. I és que per tal de fer el llibre, tant Boada com Sànchez, han parlat amb els habitants de cada mas per "empapar-nos de la seva manera de fer i de pensar", diu. "Ens han cedit imatges familiars, les que surten en blanc i negre al llibre", afegeix.

En definitiva, el llibre mostra les característiques dels masos de la muntanya mediterrània, que "de ben segur és molt similar a la història de molts altres espais del territori", conclou la coautora del llibre Sònia Sànchez.