08 de agost de 2018
08.08.2018
Figueres

Arxivae destaca el nomenament del pregoner de Figueres l'any 1899

El Document del Mes recorda la figura de Josep Roquet qui tocava la corneta i s'encarregava de "fer la crida"

08.08.2018 | 13:51
Imatge de l´expedient

Antigament, tots els pobles tenien pregoner. Per reivindicar-ne i no oblidar aquesta figura, Arxivae ha rescatat com a Document del Mes d'agost l´expedient de l´any 1899 de nomenament d´un nou membre de la plantilla municipal de Figueres, en concret, el nou pregoner. Per ser pregoner s'exigia tenir coneixements de música per saber tocar la corneta, a part de poder llegir i escriure amb correcció. S´hi presentaren sis candidats. La convocatòria oficial es va publicar al Butlletí de la Província i premsa local. La persona triada va ser Josep Roquet Fort, veí del carrer Tapis de Figueres, després de superar unes probes eliminatòries de música i lectura. Res a veure amb els pregoners de poblacions petites, encara que la presència de pregoners amb funció d´agutzils, campaners i enterramorts ha estat present fins fa poques dècades. A tall d´exemple, recorden a Lluís Vilagran Vilà fins al 1985 com el pregoner de Navata, a la vegada que feia de massatgista de l´equip de futbol local.

L´ofici de pregoner havia estat molt arrelat als pobles i, fins i tot, força gent encara guardem a la nostra memòria, amb nostàlgia i nitidesa, una imatge de la figura d´un home que passava pels carrers, a toc de trompeta, per anunciar un ban o encàrrec important. Potser només ho relacionem amb el cine, però la seva presència ens és prou coneguda. L´acció de pregonar també es coneix com "fer la crida". Solia començar sempre amb la mateixa cantarella: "Per ordre del senyor alcalde es fa saber €" i solien ser dites en català, ja que eran fetes a mà, en contraposició amb els bans i anuncis impresos que solien ser en llengua castellana. De totes maneres, l´agutzil o pregoner només solia parlar la seva llengua materna. Hem de pensar que bona part de la població era analfabeta o amb coneixements poc suficients per entendre, així que lectura en veu alta i clara era l´únic mitjà informatiu que podia arribar a tothom.

A l´actualitat els altaveus posats als cims dels campanars han substituït les figures plenes de vida dels pregoners, i més ara amb l´edició de butlletins municipals o escrits posats a la bústia de cada casa, ja es fa saber el que calgui; també cal anotar la ràdio local, si en disposen, i la irrupció de les xarxes socials com el portal web del consistori. En un sentit més modern, el pregoner dels nostres temps només seria qui fa el pregó de les festes majors.

Aquest expedient forma part del nucli fundacional del 1991 de l´ACAE, ja que va ser el primer ingrés de documentació histórica que ingressà l´Ajuntament de Figueres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema