El dramaturg Oriol Broggi debuta com a director d'òpera portant a escena 'La flauta màgica' al Festival de Peralada. La posada en escena és austera -cadires d'envelat i una rampa- amb l'objectiu d'acostar al públic l'essència del gènere: la música i la lírica. "He intentat no tocar massa coses, perquè amb l'òpera hi ha poca opció d'incidir-hi realment, però sí que he volgut anar a buscar allò més conceptual, més solemne", explica el mateix Broggi. A Peralada, el viatge iniciàtic de Tamino i Pamina es converteix, també, en el del dramaturg, que assegura haver-se sentit "molt còmode" ajudant a fer fluir els tempos marcats pel llibret original i les partitures de Mozart. Dins la voluntat d'acostar el gènere a tots els públics, Broggi retalla diàleg en alemany -aquí, subtitulat- i dona més pes a la figura d'un dels sacerdots (Lluís Soler) que fa de narrador i explica detalls de l'argument.
Peralada estrena aquesta nit un dels plats forts de la programació d'aquest 2018: 'La flauta màgica'. L'òpera, amb llibret d'Emanuel Schikaneder i música de Mozart, segueix l'estela de les produccions pròpies amb què el festival ha deixat petja. I per a l'ocasió, com ja va fer amb Calixto Bieito o Carlos Santos, a l'hora d'encarregar-ne la direcció, Peralada ha tornat a girar els ulls cap al món del teatre.
El dramaturg Oriol Broggi és qui debuta com a director al capdavant del cèlebre singspiel (òpera còmica alemanya). Assegura que no hi ha fet massa canvis, sinó que sobretot ha estat ell mateix qui s'ha "adaptat" al gènere operístic (ja de per si molt marcat). "T'adones que tot funciona i flueix, amb les àries, els duets i els quartets; per això he intentat no tocar massa res per no espatllar-ho", explica.
De fet, en un principi, Broggi va provar de traslladar l'orquestra del fossat a l'escenari. Però es va adonar que el canvi no funcionava, i va decidir fer marxa enrere. El dramaturg català, però, sí que ha imprès el seu segell a 'La flauta màgica' que es podrà veure a Peralada. I ho ha fet, precisament, traient artificiositat a tot allò que n'envolta la lírica i la música.
"He anat a buscar allò més conceptual; potser es veu una mica més freda, però també és més solemne", explica. D'entrada, Oriol Broggi ha apostat per despullar l'escenari, per donar protagonisme a la partitura i el cant. Aquí, n'hi ha prou amb algunes projeccions, una rampa, dos bancs i diverses cadires d'envelat. I el vestuari dels intèrprets -sobretot, el de Tamino i Pamina- el marca també la sobrietat.
La dramatúrgia de l'òpera
Oriol Broggi assegura que s'ha sentit "molt còmode" portant a escena 'La flauta màgica'. De fet, a diferència del teatre, on el director treballa "amb el ritme i el tempo" de l'espectacle, amb l'òpera Broggi diu que els tempos ja venen marcats. "Per tant, t'adones que l'emoció arriba amb la dificultat tècnica del cant, i el que has de fer tu és que això no desentoni amb els colors i el moviment", explica el director.
"Una òpera és tan complexa i tan grossa, que ja porta al damunt una sèrie de mecanismes que la fan rodar; i aquí hi ha poca opció d'incidir-hi, apart que tampoc valdria la pena", reflexiona Broggi. I insisteix: "Per tant, ets tu el qui has d'adaptar-te".
El narrador, a escena
Però més enllà de la lírica, el dramaturg català tampoc oblida la història. "Intento explicar aquest viatge iniciàtic de Tamino i Pamina per petits perills i mons fantàstics, que a través de l'amor i l'amistat arriben a superar-se i traspassen els límits de la saviesa, la virtut i la bondat", assegura Oriol Broggi.
El director recorda que, a diferència d'altres òperes, aquesta és tant parlada com cantada. I perquè el públic s'acosti a l'argument, Broggi redueix diàlegs (sobretot, perquè estan en alemany i aquí se subtitulen) i dona preeminència a la figura del narrador. L'interpreta un dels sacerdots (Lluís Soler) que explica al públic aquelles parts importants de la història, amb l'objectiu d'apropar-la tant als erudits com als iniciats.
'La flauta màgica' de Broggi és solemne, amb aquella aura que atorga la sobrietat. Demostra, amb un vestuari adaptat al segle XXI, com l'òpera de Mozart es manté immortal tres segles després. A Peralada, a més, la història que hi ha al darrere, la del viatge iniciàtic, té una doble lectura. No només és el que fan el príncep i la princesa dalt l'escenari, sinó també el que ha fet el mateix director, endinsant-se per primer cop al gènere operístic.
