El Museu d´Art Modern de Ceret presenta l´espiritual obra de l´artista francomarroquina Najia Mehadji. Es tracta de la primera retrospectiva que es fa d´aquesta creadora i que recorre, a través de 150 peces diferents, sèries pictòriques de temàtiques diverses que reflecteixen l´alta capacitat de renovació de Mehadji, així com la seva universalitat i simbolisme. "Els meus primers treballs, en la dècada dels 70, van ser dibuixos que evocaven diagrames de so, el to d'una veu, per exemple. Mentre dibuixava en el paper, amplificava el so de les marques que estava fent: era com respirar, un ritme personal o una veu interior em guiava. D'aquí el títol de l'exposició de Ceret: "La petjada i l'alè", destaca l'artista.

L'exposició traça un recorregut a través de diferents sèries pictòriques, centrades en temes que l'artista tria per la seva universalitat i simbolisme: la sèrie de les cúpules, element arquitectònic que per la seva forma representa l'esfera celeste i que en l'obra de Najia Mehadji adquireix un to espiritual (l'artista les va pintar durant la Guerra de Bòsnia com a denúncia als crims de guerra comesos); la sèrie de les flors, amb peònies que ens transporten a l'estètica zen oriental, i magranes; o la sèrie inspirada en una de les obres més importants d'El Greco (1541-1614), ´l'Espoli´, en la qual el pintor va plasmar la figura de Jesús embolicat en un ampli mantell de color vermell i de la qual Mehadji fa la seva particular interpretació.

El ball i el moviment tenen, també, un paper protagonista en la seva obra. Destaquen les pintures dedicades a la dansa dels Derviches, ball masculí turc en el qual els dansaires giren sobre si mateixos fins a aconseguir l'èxtasi, o a la dansa Gnaoua, amb arrels subsaharianes i influències àrabs i berbers que es caracteritza per moviments ondulants, salts i moviments acrobàtics.

Al llarg de la seva obra, Najia Mehadji dedica també un especial homenatge a l'artista francesa Camille Claudel (1864-1943), amb una sèrie de pintures inspirades en la seva escultura ´la valse´ que també s'exposa en la mostra, i a la ballarina nord-americana Loïe Fuller (1862-1928), que va ser pionera en la creació d'efectes visuals en les coreografies.

Les obres de Mehadji es mouen entre el dibuix i la pintura, l´abstracció i la representació, el color i la llum. Entre les peces de la mostra, comissariada per la mateixa directora del museu, Nathalie Gallissot, en destaca les que homenatgen l´artista francesa Camille Claudel (1864-1943) i la ballarina Loïe Fuller (1862-1928), pionera en la creació d´efectes visuals en les coreografies.

Najia Mehadji (París 1950) viu i treballa entre París i Essaouira. Va obtenir, a mitjans de la dècada dels setanta un màster en arts visuals i història de l'art a París I, i un grau de teatre a París VIII. Aquest últim li va donar l'oportunitat de treballar amb el director de teatre i cinema Peter Brook i amb el grup experimental de teatre ´Living Theater´ creat en 1947 a Estats Units. Va començar la seva carrera artística experimentant amb diferents materials i tècniques: gesso (revestiment per a la preparació de pintures), paper transparent pegat a grans lones en brut, impressió de paper i tintes de serigrafia. En 1996 va fer els seus primers pastissos a l'oli a partir de formes gràfiques i equilibrades: sèries Gradients, Chaosmos i Souiri. Aquesta primera etapa va donar pas a una altra amb gran protagonisme dels motius vegetals i florals: peònies, palmeres, arbres o magranes, tot això en grans formats.

Les obres de Najia Mehadji estan presents en importants col·leccions públiques i privades i en museus com el Centre Pompidou, l´Institut du Monde Arabe de París o en les col·leccions de la SociétéGénérale, de la Fundació ONA i del Museu d'Art Modern i Contemporani Mohammed VI de Rabat.