Una cinta vermella discorre amb un traçat sinuós pels carrers del centre de Figueres. Uns vianants la trepitgen sense mostrar el més mínim interès i d'altres la ressegueixen com si d'un joc es tractés. L'objectiu del vianant-jugador és desxifrar el destí final de la línia que, amb la seva coincidència amb rebaixes, pot jugar al despistament i fer creure que es tracta d'una acció promocional que conduirà fins a uns descomptes explosius.
Però la línia passa de llarg de les botigues i arriba a espais públics i espaiosos on es converteix en un cercle. Durant tot el traçat, la paraula «mou» ha aparegut en comptades ocasions, una pista sobre el destí final del traçat: dansa contemporània a peu de carrer. La plaça de l'Ajuntament, la Rambla i plaça Catalunya, entre d'altres, s'han convertit en l'escenari del festival de dansa «Figueres es mou», anteriorment conegut com Agitart. Des de dimarts fins avui, Figueres s'ha inundat d'originals propostes artístiques, 31 en total (10 internacionals, 14 catalanes i 7 de la resta de l'Estat).
Els espectacles permeten acostar la dansa i les arts en moviment trencant barreres entre el públic i els artistes i que, alhora, moltes d'elles contenen reflexions vitals. És el cas, per exemple, de la peça Janus de la companyia francesa Los Muchachos. Es tracta d'un espectacle on els tres intèrprets conviden el públic a explorar el sentit de la vida, a través de la roda de la mort, un objecte mític i rar del circ tradicional. O la peça italiana Don't Kiss, de Fabio Liberti, que proposa una història a través d'un petó. Les propostes del «Figueres es mou» són trencadores i busquen, sobretot, la implicació del públic. Amb una posada en escena provocadora, la prestigiosa Compagnie Didier Théron ha dut a Figueres el seu espectacle La Grand Phrase. Ja va ser un dels que va recollir les millors crítiques al Sismògraf d'Olot i combina la dansa itinerant i uns éssers humans inflats que volen volar.
Estrenes d'espectacles
Tres companyies estrenen també els seus espectacles a Figueres. Les Impuxibles presenten la seva darrera proposta Painball, una peça que posa en joc pilotes que el públic pot llançar, rebre, esquivar i posseir, en un joc obert que posa en escena set pianos de cua, tres faquirs i un micròfon obert a tothom que vulgui expressar-se lliurement.
La companyia Com Un Llum Teatre estrena Un carrer és, una peça site-specific, i Capicua mostra el seu nou espectacle Koselig, una fusió entre el circ i la dansa. El festival és la culminació de les activitats que el col·lectiu Agitart realitza al llarg de l'any, amb l'objectiu de compartir la dansa i el moviment amb tothom. La d'enguany és la cinquena edició.
Fa un mes, els promotors del certamen deien no tenir prou suport de l'Ajuntament i dubtaven sobre la continuïtat del festival de dansa. Aquesta setmana, però, mentre els carrers s'inundaven de dansa, a l'interior de l'Ajuntament se signava el conveni amb Agitart que garanteix la continuïtat del festival almenys un any més. El consistori el subvencionarà amb 33.000 euros amb l'objectiu de «consolidar una proposta artística de dansa contemporània» a la ciutat, així com «completar la programació d'arts escèniques. La signatura del conveni ha sigut possible a través del Pla Estratègic de Subvencions, que ja va permetre signar-ne amb altres esdeveniments estratègics, com l'Acústica i el Festival Còmic.
