L'Audiència de Barcelona ha absolt un intermediari japonès establert a Barcelona i un editor expert en Dalí del delicte d'estafa pel qual se'ls va jutjar per la venda d'una escultura suposadament falsa de l'artista empordanès, en concloure que l'obra és autèntica. Un grup de japonesos, creadors del Comitè d'Okinawa, es va querellar contra ells en entendre que els havien venut una escultura que no era l'original. La peça es titulava 'Déu solar emergint de les aigües d'Okinawa', que Dalí va exposar el 1975 com a tribut als morts de la Segona Guerra Mundial.

Segons la sentència, el 1975 es va realitzar a Okinawa (Japó) l'Exposició Oceànica Internacional, on Salvador Dalí va exposar una obra amb la qual volia rendir tribut als morts a l'Oceà Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. Atès l’èxit de l’exposició, un grup de persones japoneses vinculades al món de l’art i la cultura, van creure que havien d’adquirir aquesta obra per exposar-la permanentment al Japó i l’any 2007 es va crear un comitè amb aquesta finalitat: el Comitè Okinawa Dalí Project. Després d’un contacte dels perjudicats amb els tres acusats, un dels quals va ser apartat de la causa per problemes de salut, es va fixar un preu per l’obra però el comitè va considerar-lo excessiu, 600.000 euros, va renunciar a l’adquisició i van decidir llogar-la amb opció de compra per 372.000 euros.

Els acusats -propietari, marxant d'art i expert en Dalí-- van organitzar una visita dels membres del comitè. En aquesta visita se’ls va mostrar l’escultura i es va firmar el contracte, després d’assegurar-los que era la mateixa obra que Dalí havia exposat a Okinawa l’any 1975, marcada amb la lletra 'E' --ja que Dalí va autoritzar la creació amb el motlle original d’altres obres marcades amb altres lletres-, presentant un certificat d’autenticitat emès per una societat, firmat per un dels acusats i certificat com autèntic per un altre dels acusats, expert en l’obra de Dalí.

El comitè va efectuar diversos pagaments. En arribar l’estàtua a Okinawa, el maig del 2008, van comprovar que algunes peces de coral van arribar trencades i per arreglar-les un dels acusats va autoritzar la seva reparació mitjançant l’ús d’una senzilla cola de contacte. El setembre del 2008 van començar les exposicions i al novembre van concertar una reunió per negociar la compra de l’estàtua. El director d’un museu de belles arts va presentar una fotografia de l’obra exposada el 1975 que no coincidia amb l’obra que s’estava exposant, cosa que va crear en el comitè la sospita que l’obra exposada no era l’original, així que es va rescindir el contracte l'agost del 2009. Per informe pericial de la Fundació Gala-Dalí es va determinar que l’obra no complia els requisits per ser considerada com una escultura original i autèntica de Dalí i que no era la que es va exposar en Okinawa el 1975. Per això, el fiscal demanava un any i mig de presó per cadascun dels acusats, però durant el judici va retirar l'acusació. En canvi, el comitè japonès va demanar sis i vuit anys de presó.

El tribunal conclou que l'escultura de Dalí és autèntica ja que "compleix les especificacions tècniques de l'artista". La sentència assegura que la definició d'autèntica no vol dir que la peça en qüestió fos modelada per l'artista, sinó que "el que va modelar Dalí va ser la cera original, amb la qual s'obtenen uns motlles, que són els que s'utilitzen després per fondre les escultures". I una d'aquestes va ser la que es va vendre als japonesos.

Sobre les diferències de color entre l'obra llogada als japonesos i la foto del 1975, el tribunal admet que no les pot explicar, però no descarta que fos fruit de la il·luminació.

Ara el tribunal reconeix la propietat de l'escultura al comitè japonès, però l'obra quedarà en dipòsit judicial fins que la sentència sigui ferma, ja que es pot recórrer al Tribunal Suprem.