Yvonne Heinert (Figueres, 1966) es qualifica a si mateixa com una persona curiosa. Segurament és aquesta qualitat la que l’ha portat, des de fa anys, a explorar i, fins i tot, inventar tècniques artesanes que l’han ajudat a fer realitat tota mena de creacions originals que culminen ara en el Bosc de Somni, una instal·lació màgica i fantàstica que es va presentar al passat Temps de Flors de Girona, on va tenir una magnífica acollida, i que ara s’exhibeix a l’espai d’art Aljub de Figueres, ubicat dins la sabateria Falgarona, on restarà durant tres mesos.

Una cortina negra tapa l’entrada al Bosc de Somni. Només obrir-la, llums ultraviolades omplen la retina amb dolçor mentre aquesta s’adapta a la foscor. La calidesa d’aquesta il·luminació es desprèn d’una flora i fauna única, inexistent a la natura, només imaginada per Heinert i creada a partir d’unir més de dos mil elements vegetals -flors, fulles i branques fresques, fins i tot, les restes d’un rusc de vespes asiàtiques que va fer llar a casa seva- trobades a la natura al llarg dels anys, assecats amb temps i pintats amb delicadesa amb els sis colors base que, combinats, donen un resultat increïble.

Després d’una estona respirant la calma que destil·la aquest univers, influïda per una música chill out, se’ns contagia quelcom de positivisme. No sembla estrany que algun visitant li hagi proposat a Heinert fer-hi alguna classe de ioga. “Estaria molt bé”, reconeix sincerament. Aquesta voluntat que sigui un espai guaridor -s’han instal·lat un parell de butaques per gaudir-ne en calma- és allò que més gratifica a Heinert qui, darrere tot el seu treball, hi ha aquesta vena positiva, que el seu treball aporti alguna cosa bona en un món tan caòtic.

El més sorprenent d’aquesta instal·lació és aquest viatge meravellós que el visitant pot fer per aquest món creat amb elements naturals, inspirant-se en la pròpia natura però transformant-la, com fulles de col o de magnòlia o atzavara, cigrons, protees, magranes, carbasses, per crear les seves oníriques composicions o insectes com libèl·lules -una d’ella gegant, abelles, escarabats “enamorats” o una serp un xic camuflada. Amb clara voluntat didàctica, Heinert ha penjat a l’entrada una llista amb alguns noms de fulles i flors usades que es poden consultar a manera de curiositat.

En aquest Bosc de Somni, es respira equilibri. De fet, res està posat a l’atzar, tot ocupa un lloc molt pensat, analitzat com si fos una fotografia, l’altra gran passió de l’artista. Heinert no amaga el llarg camí fet fins a arribar a aquest resultat i també la complicitat i col·laboració, entre altres, del seu grup més íntim d’amigues, “les noies del taller”, com les anomena. “Junts fem un tàndem”, diu.

Yvonne Heinert és llicenciada en Belles Arts i exerceix de restauradora-conservadora a la Fundació Gala-Dalí. Fa anys que fa fotografies de forma amateur -algunes s’han vist en exposicions com Cap de Creus: roques i textures, Roses: porta del Cap de Creus o Històries de l’Ull. D’altres són personals, testimoniatge de moments viscuts. També, però, crea sopars temàtics, muntatges i, fins i tot, bijuteria creativa, tant per degustar-ho dins l’àmbit privat com professional. Tot plegat comparteix aquestes ganes de proposar un viatge sensorial pel món natural. “Sempre jugo a buscar la diferència de la textura, dels colors, de les formes”, comenta. Aquesta mirada tan plàstica i artística, conreada amb el temps -que Heinert reconeix que li condeix molt- ho amara tot.

El seu treball efímer, que documenta pas a pas per no ser oblidat, és també una reivindicació de la riquesa natural de l’Empordà. Fins i tot, en els mals moments, com els focs devastadors que assolaren part de la comarca en el passat, Heinert li extreu una mirada positiva, la del renaixement de la vida. “És buscar la bellesa dins la tragèdia”, reflexiona l’artista que, en els seus passejos per la natura, es deixa seduir tant pels amplis paisatges com pels secrets dels microcosmos. En el seu treball, Heinert ha trobat “un antiestrès fantàstic” i convida a tothom a “que passin, gaudeixin i coneguin aquest magnífic espai d’art” impulsat per Joan Falgarona.