Fa mitja vida que toca la guitarra i compon cançons i diu que "ara em demanen, si us plau, que les toqui, que les ensenyi, que els doni vida" El cantautor figuerenc Ignasi Álvarez vol plasmar aquesta necessitat en el seu primer projecte musical en solitari "que porta el meu nom, el meu projecte, la meva vida, la meva essència, el meu tot", assegura. I per fer realitat aquest somni ha optat per impulsar un projecte de micromecenatge a través de Verkami, i finançar "un àlbum amb cara i ulls, ben gravat, ben editat i ben produït per deixar sobre la taula un treball que parla de mi, dels meus records i el meu jo de la millor manera possible". A un mes de tancar el termini, està encara una mica lluny d´assolir l´objectiu de 3.000 euros que necessita per tirar endavant el projecte, així que "crido a tothom que estimi la música, les arts, la cultura... a tothom, a donar una ullada al projecte, a les xarxes socials, a escoltar els temes en brut que hem anat penjat i que, si així ho creuen convenient, puguin col·laborar-hi". Música de cantautor, senzilla però sense complexos, plena de lletres d´amor i melancolia, rebel, escrites majoritàriament en català i amb ganes de trepitjar fort l´escena musical catalana, així descriu l´Ignasi el que serà el seu primer treball.

Ignasi Álvarez, té 28 anys i es defineix com un enamorat de la música des que té ús de raó. "El primer i millor record que tinc dels meus pares és passar els matins de dissabte jugant per casa escoltant la seva música de fons (els grans mites dels 70 com Eagles, Eric Clapton, Dire Straits...) tots ells i els seus àlbums van crear en mi un amor per la música que a hores d´ara encara dura i no crec que es pugui curar, estic malalt de música" confessa, una música que al mateix temps escriu per guarir-se. Sovint es deixa portar per la melancolia, pel desamor, a l´hora de compondre i "aquests sentiments només apareixen quan estic sol a casa o en moments complicats". Ignasi "són cançons que tenen deu anys, les seves lletres van ser escrites en moments durs de la vida, llavors no t´atreveixes a expressar aquests sentiments, però ara toca fer-ho, ja em sento curat" i treure aquest primer disc és la "manera més sincera de mostrar-me al públic". "Mentidetes", "Malbé", "Hivern", "Una última vegada"... són alguns dels temes que possiblement englobi el disc. "La meva idea és publicar aquest treball amb una desena de cançons i després fer-lo créixer, que sigui un àlbum obert, penjant els meus temes a la xarxa, no s´ha de parar mai de donar a conèixer la teva música, de crear".

A les xarxes socials, ja es pot escoltar un tastet de la seva música, una mostra de les moltes que ha escrit els darrers anys. Una guitar­ra melancòlica i una veu són quasi tot el que necessita. Ignasi canta des del sentiment, ajustant les seves emocions a la música.

La seva trajectòria musical va lligada al nom de dues bandes "enormes" com TheOnions, on va debutar quan tenia uns disset anys, i posteriorment a Vianda, i tot el que sap de música ho ha après per si mateix. "Quan era molt jove passava les tardes a El Local, on podíem tocar sense compromís, la guitarra -que a casa no em van arribar a comprar-, la bateria, els baixos... allà vaig aprendre a tocar música, li dec molt". El Local va tancar les portes ja fa anys a la plaça de les Patates de Figueres, però aquells anys van marcar la seva vida. Tocar, compondre, escriure: "Sempre he tingut moltes coses a dir, faig música perquè m´agrada dir coses, no al revés" remarca.

Quan va arribar el moment de continuar estudiant, es va decantar pel disseny gràfic i es va traslladar a l´Escola d´Art i Superior d´Olot, per això en tots els seus treballs musicals, la imatge té un pes molt important.

Ja fa molts anys que aquest jove compositor compagina la seva passió musical amb una altra dedicació que considera molt gratificant: és entrenador de futbol de mainada i ha realitzat un munt de feines més, "perquè viure de la música és sempre complicat, tot i això tota la meva vida ha girat entorn de la música i no la deixaré mai" sentencia.