18 de maig de 2018
18.05.2018
Figueres

"Cal reivindicar Josep Puig Pujades més enllà de dedicar-li uns jardins"

La periodista Anna Teixidor ha escrit la primera biografia intel·lectual i política del figuerenc

18.05.2018 | 09:18
Anna Teixidor amb el seu llibre als jardins Puig Pujades

Josep Puig Pujades (1883- 1949) fou "el més vitalista" dels republicans del primer terç del segle XX i, a ell, la periodista Anna Teixidor li va dedicar la seva tesi doctoral que ara edita l´Ajuntament de Figueres. La setmana passada es va presentar en un acte al Museu de l´Empordà.

Durant cinc anys, Anna Teixidor (1978) va combinar la feina periodística amb l´elaboració de la tesi doctoral que ara pren forma de llibre. És, per ella, el tancament d´un cicle d´estudi del republicanisme empordanès.

La biografia apareix en un moment històric crucial.
Cert, hi ha molts paral·lelismes amb la situació actual, no només pels esdeveniments que estan passant a Catalunya i la confrontació amb Espanya, sinó també perquè Puig Pujades va estar empresonat pels fets d´octubre del 34, durant setze mesos, i amb la guer­ra va haver de marxar a l´exili.

Així va acabar a la presó?
Ell era el comissari de la Generalitat de les comarques gironines. Durant la sublevació, va haver un tret que va matar el comandant Otero. Arran d´això posen a tot el nucli dur de la comissaria a presó. Ell s´hi està setze mesos, però és proposat a candidat a les eleccions del febrer del 1936 i surt elegit. Hi ha una amnistia i surten tots. Les cròniques de l´època expliquen que, quan arriba a Figueres, tothom el va anar a rebre a casa seva. Estar a la presó, llavors i ara, no té res a veure. Ells podien dur els seus llibres, escriure les cartes que volien, no com ara els presos polítics, que pateixen moltes més restriccions. Jo crec que, si no hi hagués hagut la guerra, Puig Pujades hauria acabat sent conseller, perquè Companys li deia sempre que, en darrera instància, era un conseller honorari. Ara, quan fou a l´exili i li ho recordà, perquè la paga que tenia no li arribava per res, se´l va treure de sobre.

Quin desencís...
Per tots ells devia ser un desgast emocional veure com tota l´obra que havien construït havia quedat en res, sepultada per la guerra i el franquisme, que va aniquilar el pensament i les idees. També una gran desfeta econòmica, perquè no va poder recuperar els seus béns fins molts anys després.

Per què li va dedicar la tesi doctoral a Puig Pujades?
Estudiant la carrera vaig fer una assignatura que em va agradar molt, Història del Periodisme Català, amb Jaume Guillamet. Vaig fer un treball de fi de curs dedicat a la revista Sol Ixent i, a partir d´allà, em va començar a interessar la premsa de l´Empordà. Així la tesina la vaig dedicar a l´estudi de l´Empordà Federal i Josep Puig Pujades n´era el cervell, qui el finançava, qui dictava els articles... És una figura que forma part del nostre imaginari col·lectiu del panteó dels il·lustres però no tenia una biografia pròpia. Era un deute cap a una figura que va ser clau per a la història de Figueres, tal com la coneixem avui. Ell projectà com devia ser la ciutat i la república des de l´espai ciutadà. A Figueres, imaginà la ciutat dels monuments perquè els figuerencs sabessin quina havia estat la seva història i les figures il·lustres que ens havien fet avançar.

Fou l´eix que ho vertebra tot.
És un home molt polifacètic que vehicula totes les manifestacions polítiques, socials, culturals i artístiques del primer terç del segle XX a Figueres.

I per què fou oblidat?
Perquè després de la guerra, el franquisme va diluir aquestes figures i únicament on podies sentir-ne a parlar, a la rerebotiga i en silenci, era a la llibreria Canet. A ell mai el van deixar tornar de l´exili, perquè tenien por que certes persones li donessin suport i el 1949 mor a l´exili. En els llibres fets sobre història de Figueres, fins a la transició, apareixia només en una nota a peu de pàgina, fugaçment. S´ignorava intencionadament tot el que havia fet.

Tot i que el seu destí semblava que havia de ser un altre.
Ell volia ser metge, però el seu pare el va obligar a continuar el negoci familiar i ser sastre, però mai li va interessar massa. Era la dona, Adela Carbona, que s´hi va dedicar més i ell a escriure i a llegir. No era un gran orador i sempre anava amb els seus papers, però sí que bona part de tot el projecte polític que es defensa a l´Ajuntament i a Catalunya, des de l´Empordà, el vehicula ell. És qui políticament dirigeix la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), que després es va acabar adherint a Esquerra Republicana als anys 30, i aconsegueix entroncar tot el missatge de la Primera República amb el discurs del catalanisme progressista i donar la base del que serà després ERC.

És una època mítica.
En passar el franquisme, la tenim molt mitificada i s´haurà de reinterpretar. Els de dretes diuen que Puig Pujades i tots els de l´UFNR eren cacics i controlaven qui treballava a l´Ajuntament, qui era funcionari i qui no. Falta fer la història de la dreta figuerenca en el moment en què la República triomfava.

I la seva faceta artística?
Durant la dictadura de Primo de Rivera, no es podia fer política i es bolcà en l´activitat cultural de mecenatge. Ell formava part de la burgesia comercial figuerenca i tenia recursos econòmics per comprar moltes antiguitats, invertir en art. Era un mecenes en el sentit més ampli de la paraula. Era amic del pare Dalí i va promocionar que el pintor fes els primers dibuixos i escrivís a l´Empordà Federal. Va finançar part de l´obra inicial de Dalí amb cartells i també la d´en Marià Llavanera. Ell no només feia cultura, sinó que també veia important promocionar la gent jove i que tinguessin una difusió arreu del país.

Així també escrivia.
Sí, i és el que falta per reivindicar, la seva faceta literària. Ara hem donat a conèixer la vida del personatge i cal que l´obra literària arribi al públic.

Què hi ha editat fins ara?
A la seva època, tres o quatre llibres i alguna reedició els anys 80, però ja està descatalogada. Va cultivar tots els gèneres i va guanyar premis. També seria interessant publicar l´obra política que explica com havia de ser la Figueres del segle XX. Se l´ha de reivindicar més enllà de dedicar-li uns jardins. Ell està a l´altura d´Alexandre Deulofeu i potser algun equipament podria tenir el seu nom.

Entre altres coses...
Potser s´hauria de reivindicar amb una exposició perquè un llibre queda en el món de les idees. Caldria apostar per una exposició sobre qui va ser Puig Pujades i tot el cercle d´intel·lectuals i polítics que es movien al seu costat que van fer de Figueres i l´Empordà un centre d´irradiació de la cultura catalana de primer ordre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook