El 2 de maig de 1918, ara fa just cent anys, s´inaugurava a la part baixa de la Rambla de Figueres, amb tota la pompa possible, el monument dedicat al científic figuerenc i pare de la navegació submarina, Narcís Monturiol. Just un segle més tard, aquest dimecres la ciutat recorda aquell moment amb una visita guiada que esdevindrà una mirada artística i arquitectònica al monument que, a parer de la doctora en Humanitats Mariona Segura­nyes, fou "una de les obres més grandioses que Enric Casanovas va portar a terme i un gran repte en el moment en què la va realitzar". La visita, que es fa aquest dimecres a les 11 del matí, es clourà amb sardanes per la cobla Ciutat de Girona.

El recorregut tindrà dues parts: l´extern, amb la mateixa Segura­nyes, i, l´intern, visitant els fonaments del monument amb l´arquitecte municipal Joan Falgueras, que aportarà els detalls més tècnics de la construcció. Un projecte que es va dilatar molt en el temps. Malgrat que ja es parlava el 1889 de dedicar un monument a Monturiol no es va fer realitat fins quasi trenta anys més tard. "Molts figuerencs ho tenien molt present i entenien aquest monument com un deute que ja no es podia ajornar més", explicava Seguranyes fa uns anys en un article dedicat a Casanovas.

Va ser, doncs, el 1890 quan es crea una comissió permanent per recollir fons i el mateix fill de Monturiol, Emili, fa entrega d´un bust de guix del seu pare, obra de Miquel Castellanas. La comissió, però, es dissolgué el 1904. Vuit anys més tard torna a crear-se una comissió executiva de la qual formaven part, entre altres, Juan M. Bofill, Carles Costa, Josep Pichot i Salvador Dalí Cusí, entre altres.

Com comenta Seguranyes a l´article, Casanovas, que aleshores vivia un moment dolç de la seva trajectòria, tingué notícia del concurs, vinculat a la reforma de la Rambla de Ricard Giralt, per fer el monument a través de Ramon Pichot el 1913. Durant les Fires de 1915, s´exposaren les maquetes presentades, que van generar polèmica. La proposta de Casanovas, que connecta amb el pensament noucentista, s´imposà. Durant dos anys treballà en ella i, com apunta Seguranyes, farà modificacions a la maqueta original. La principal, "la figura de la Fama que corona el conjunt escultòric i que en la primera maqueta és alada" i que apareix finalment agenollada i aixecant una branca d´olivera amb una mà.

La multitudinària inauguració, que va aplegar nombroses autoritats com el president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, o el governador civil, Jiménez Soler, va incloure una glossa a la figura de Monturiol. Com recollia la premsa de l´època, els figuerencs aplaudiren vivament el discurs del secretari del comitè executiu del monument, Josep Puig Pujades, que el va cloure amb unes paraules de Goethe: "pertanyem a la raça que surt de la fosca cercant la llum". A l´acte, no hi van faltar els fills de Monturiol i va inaugurar-se també una exposició retrospectiva sobre el científic a l´antiga Cambra Agrària, actual Museu de l´Empordà. A la nit, va haver-hi una vetllada al Casino Menestral.