La doctora en Humanitats, Mariona Seguranyes, ha dedicat quatre anys d´investigació exhaustiva per gestar el llibre 'Els Dalí de Figueres' que, des d'aquest dissabte, a les 12 del migdia, es transforma en la gran exposició del Museu de l´Empordà de Figueres. El fil conductor és la família Dalí, una mirada innovadora que ajuda a veure el pintor figuerenc amb uns altres ulls. L'exposició inclou material procedent d´una trentena d´arxius, museus i col·leccions privades: tretze olis, vint-i-set dibuixos, vint-i-dues fotografies, dotze cartes originals i seixanta-dos documents. En aquesta entrevista, Mariona Seguranyes explica algunes de les interioritats d'aquesta investigació.

Per què l´interès per la família?

En fer-me càrrec de la reedició de Salvador Dalí vist per la seva germana, el 2012, i fent un estudi preliminar per saber per què l´Anna Maria escriu aquest llibre, em vaig adonar que hi havia un fil que no s´havia recorregut mai. Quedava clar que era un llibre molt subjectiu i que servia per contrarestar 'La Vida Secreta', però, amb la consulta a l´arxiu de la família Dalí m´adono que hi ha molts fils per resseguir que ens ajudarien a saber més sobre la primera formació del pintor.

Entre ells, la figura del pare.

Teníem una visió esbiaixada de Dalí Cusí a partir de declaracions que fa Dalí els anys 60 i 70. En el fons no sabíem qui era el notari Dalí. Per això la recerca la vaig començar amb ell i m´hi vaig quedar atrapada, perquè és un personatge sorprenent, intel·lectualment potent, un erudit, un lliurepensador, pragmàtic, un notari minuciós.

Per conèixer-lo bé cal recular enrere, a l´etapa de Barcelona.

Sí, ell es va formar amb Josep Maria Serraclara i va viure un ambient progressista dins l´àmbit d´educació i de cultura lligat amb el republicanisme. Tant ell com el seu germà Rafael. Quan el seu pare, Galo Dalí, mor, la filla de Teresa Cusí, la Catalina Berta, els acull amb el seu marit. Dalí Cusí sempre sentirà gran admiració pels seus pares. Malgrat que Galo Dalí es va suïcidar, sempre admirarà que ells visquessin la vida com van voler, al marge de prejudicis. Les seves escriptures sempre les acaba amb una GT.

A la Universitat entrarà en contacte amb entorns obreristes.

Ell i altres amics com Pere Corominas fan conferències en sindicats per culturitzar els obrers, cosa que els portarà conseqüències nefastes. És el cas de l´atemptat de la processó de Corpus del 1896 quan s´acusa Corominas d´estar-hi al darrere. En el procés, Dalí Cusí serà testimoni de la defensa i ho farà amb una gran vehemència i passió, sense por. Allò va ser una mena de caça de bruixes i persecució ideològica. Per això, quan es treu les oposicions per venir a Figueres, és una mica per fugir de tot allò viscut.

Per què justament Figueres?

Per l´amistat amb Pepito Pichot a qui conegué a la Universitat. Aquí, Dalí Cusí comença una nova vida i té un paper molt actiu.

El llibre i l´exposició aborden, amb una altra òptica, la famosa detenció d´en Salvador el 1924.

El 1923, Dalí Cusí denuncia coacció electoral perquè no li permeten arribar a Boadella per aixecar unes actes, durant les eleccions dels diputats a les Corts. Immediatament després arriba la dictadura de Primo de Rivera i ell manté el procés, malgrat rebre tota mena de coaccions per retirar-lo. Tot això ara ho coneixem per la correspondència que manté amb Manuel Gallardo, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, a qui li ho explica tot. Quan detenen el seu fill, explica que es veu obligat a retirar la denúncia. Així sabem que el motiu de la detenció és per pressionar-lo.

Quan reapareix Cadaqués?

La decisió de tornar prové d´ell i de l´amistat amb Pepito Pichot qui li lloga un estable de la seva germana. Al cap dels anys, la refà i la compra. El fet de comprar-la fa entendre que s´hi sent com a casa. Curiosament serà l´únic edifici que tindrà en propietat. A les altres cases, hi estava de lloguer. Això ens parla de la seva revolució ideològica del bé comú, que li venia d´aquesta ideologia oberta del republicanisme federalista. Amb això, entendrem la reacció contra el fill, expulsant-lo de Cadaqués, d´allò que li és més íntim i que li farà més mal. Entenent totes les bases, veiem amb uns altres ulls la història posterior.

El notari fou esperantista?

Entra dins la seva faceta de pensador i de pacifista. Creia en la llibertat de pensament religiós.

No renuncia mai als principis.

No, però, a mesura que passin els anys, s´acomoda en el paper de notari i el fill acaba essent més revolucionari del que podia acceptar.

Què hi ha a l´arxiu familiar?

Anterior a la guerra civil, no hi ha res de la documentació de Dalí Cusí. He hagut d´anar estirant fils per refer el seu perfil a través de premsa històrica, correspondència a altres arxius particulars... Estic convençuda que ell, amb la guerra, esborra el seu passat, sap el perill que comporten els papers.

L´estudi demostra com el pare es bolca en la formació del seu fill.

No esmena cap recurs perquè el fill tingui una formació artística. Les persones que convenceran el pare que Dalí ha d´anar a Madrid van ser Juan Núñez, Puig Pujades i Pepito Pichot. Sense aquest entorn, això no hauria estat possible. A l´àlbum que inicia Dalí Cusí el 1925 comença amb un text on explica el pacte amb el qual ha arribat amb el seu fill: anar a la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado per tenir un títol, per assegurar-se un benestar, i després seguir la seva línia creativa lliurement.

El pare, a més, s´ocupa de totes les gestions de les exposicions.

Sí, l´ajuda en tot el tema logístic. I Anna Maria serà qui li transcriurà a màquina totes les cartes amb els galeristes. Tota la família es posa al servei del fill i dels seus èxits i aquests també se´ls senten seus.

Una família molt unida.

Sí, amb la mort de la mare, Catalina, la germana, li agafa el relleu, casant-se amb Dalí Cusí, perquè els nens no pateixin. Això li costarà la seva salut, perquè caurà de depressió en depressió, mai serà feliç. D´ella quasi ningú en parla i va patir molt. Passa molt desapercebuda, com també Felipa, la mare.

Què succeeix perquè hi hagi un trencament tan brutal?

Logísticament passa de les mans del pare als de Gala. La primera esquerda es veu el 1928 i la definitiva arriba amb la inscripció famosa: "de vegades escupo per plaer sobre el retrat de la mare". Es trenca del tot quan apareix al Llaner, el 1929, amb tots els surrealistes. Hi ha un daltabaix i el notari canvia el testament. Per documents inèdits d´Anna Maria, sabem què va passar. Escrits el 1940, parla de xiscles, crits, tot el dia renegant, la família queda desorientada. L´amistat amb Lorca o Buñuel no té res a veure amb el context surrealista, és un xoc ideològic. Anna Maria deia que la transformació de Dalí ve amb la vinguda dels surrealistes i això no és cert, perquè ella i Lorca ja veuen el naixement dels burros putrefactes el 1927. Dalí, sol, es crea tot un nou univers. Anna Maria l´idealitza i no vol veure el canvi i la transformació estètica.

El pare l´amenaça, si torna.

Té una reacció irascible i utilitza totes les eines de la llei contra el fill. El pintor marxarà deixant totes les seves pertinences al Llaner. Durant molt temps no els hi dona importància però, després, les reclamarà durant anys. La família s´havia quedat les obres com per compensar la pèrdua del fill, és el passat compartit. No les recupera fins al 1952.

Quan i com es reconcilien?

El 1935 i fa d´intermediari Rafael Dalí. Això succeeix quan el pintor ja té unes relacions molt deteriorades amb el nucli dur del surrealisme i necessita la reconciliació. Després mantindran una bona relació, però el xoc serà quan torni dels Estats Units i Anna Maria s´adoni que no el podrà separar mai de Gala.

Com afecta la guerra als Dalí?

El notari té problemes econòmics, li entren a casa, li roben papers i el més terrible és quan detenen l´Anna Maria i la torturen. Això marca la família. Quan entren les tropes nacionals, el notari aconsegueix que Josep Jou, l´alcalde designat, li faci un informe favorable esborrant el seu passat com a republicà federalista perquè pugui tornar a treballar com a notari.

Anna Maria devia patir molt.

Fins aleshores ella havia viscut una dolce vita. Tot el que viu després la posarà al límit.

Va existir la llum del Llaner?

A través del diari de joventut d´Anna Maria t´adones que sí, que aquest paradís blanc va existir, que la connexió de Lorca i la família Dalí és real i que la desavinença entre Dalí i Lorca ja existeix quan es veuen. Amb els anys, Anna Maria conservarà aquell paradís blanc per preservar la memòria d´aquells anys de joventut i d´adolescència i la del mateix poeta.