Daniel Lleixà ha sentit sempre que l´art era la seva vida i a ell li ha dedicat temps infinit. "És la meva manera de ser", reconeix. Ho ha fet de forma entregada, sincera i honesta sense pensar en si allò podia agradar a un o altre. Aprofitant la festa que va fer pels seus 69 anys, l´artista va reobrir l´Espai Lleixà a Parets d´Empordà, concretament a Parets de Dalt, on el públic podrà repassar el que ha estat la seva fructífera trajectòria fent un tastet de les diverses col·leccions, algunes d´elles poc conegudes.

Lleixà reconeix que una de les principals instigadores de la reobertura de l´Espai Lleixà ha estat la Teresa, la seva dona, la persona que ha copsat de prop i com ningú altre, la seva evolució. "Aquí hi ha el resultat de tota una vida", diu Lleixà. Des de les primeres peces fins a les darreres que aporten una línia de coherència i continuïtat que permet situar el públic. La més recent l´habiten uns peixos singulars interpretats amb el llenguatge personal de l´artista, i que enllacen amb una altra sèrie anterior de gravats dedicada a Narcís Monturiol.

Amb Parets, Lleixà (Barcelona, 1949) hi manté un vincle especial. Els seus pares hi van viure fins que van morir i ell allà tenia el seu taller de gravat. Durant aquell temps, va insuflar de vida el lloc programant tallers per a joves o actes culturals i artístics. Després d´un període de silenci i observant el moment delicat que viu l´art contemporani, Lleixà ha apostat per reobrir-lo a modus de centre museístic, sempre viu i canviant, que serveixi per entendre millor i en conjunt la seva trajectòria, i, a més, impulsar-hi debats sobre art que siguin la llavor d´una reflexió més profunda i que contribueixin a mitigar l´actual apatia. "Es tracta de fer-ho professionalment, que vinguin galeristes, crítics d´art, públic en general i sobretot artistes, que no vinguin a lluir-se, sinó a debatre i a mullar-se", comenta. La idea és impulsar una trobada mensual i sempre obert a tothom.

Lleixà té el seu taller a Tonyà, un espai molt íntim i privat on dona forma a allò que el captiva, quelcom que, amb el pas del temps, s´ha anat transformant. L´artista ha viscut evolucions que l´han conduït fins al moment actual on, sense ell entendre ben bé perquè, han aflorat nous elements. Per entendre, però, qui és Lleixà, d´on ve, les col·leccions que ha creat i l´han obsessionat, com aquelles Mòmies de mitjans dels 70, ara quasi rareses, caldrà visitar Parets on es podrà veure-les de prop, i parlar amb el mateix artista.

"Sempre he pintat per mi, mai he fet una peça per vendre o per decorar", confessa obertament Lleixà. L´artista, que encara es meravella d´haver viscut del seu art, ha estat autèntic, sincer i compromès i això li ha funcionat. També el fet d´haver treballat incansablement deixant de banda moltes altres coses, com ho proven les nombroses peces que té al magatzem de Parets, obres que no ha triat ell tenir-les, sinó que són les que no ha venut. "Disfruto treballant, és on em sento bé", diu. El mal moment que viu el món de l´art, i que ara preocupa molt al sector, no li és indiferent, però creu que "tots som una mica culpables, tant els galeristes, els artistes com, sens dubte, el públic". Segons ell, cal ser conscients que vendre una obra no deixa de ser "un miracle, perquè una peça no té cap funcionalitat, si tu no li vols donar". "Cal ser honest, humil i humà", diu Lleixà que té esperança en la il·lusió dels joves, un sector amb el qual el seu art, bàsicament gravats, ha connectat molt bé.