Shazam, Capità Thunder o Capità Marvel-des de DC, l´editorial eterna rival de la Casa de les Idees-, el nom és el que menys importa sempre que la base sigui sòlida. I això és precisament el que pretén reivindicar 75 años de Shazam (ECC Ediciones, 2018), un volum que recull algunes pàgines decisives d´aquest superheroi poc habitual i que sovint actua en família.

Dotat d´algunes de les qualitats dels déus olímpics i vestit amb un vestit vermell que li va fer guanyar el malnom d´«el formatge», Shazam desplega aquí les seves diverses cares gràcies al treball d´un conjunt d´autors que farà salivar els seguidors dels còmics, amb noms com C.C. Beck, Gil Kane, Roy Thomas, Peter Krause i Grant Morrison. Tots ells ofereixen la seva versió d´un personatge sovint sepultat als ulls del gran públic per l´allau de superherois d´anys posteriors i que va compartir aventures i una llarga i dura batalla legal amb Superman per les similituds entre un i altre personatge.

La consigna és clara: tal com fa el petit Billy Batson abans de convertir-se en l´home de la capa, invoqueu l´heroi al crit de «Shazam!», i deixeu que flueixi la màgia.

Camí del no-res

D´un clàssic a un altre, ara de la ciència ficció. La novel·la El hombre menguante té tots els ingredients per ser una fita del gènere: un punt de partida potent, una ambientació claustrofòbica, una versió fílmica per posar-hi la lupa i la firma d´un mestre com Richard Mathseon.

A tot això, ara s´hi suma una versió en còmic de la mà de Planeta Cómic que condensa el drama d´un home que veu com la seva estatura es redueix uns mil·límetres cada dia, fins una escala microscòpica.

Aconseguint trencar amb l´estètica del film dels anys 50 de Jack Arnold, el còmic respecta fins al límit l´ambient angoixant i desesperant d´un compte enrere implacable cap al no-res.

La revolució, a punt d´arribar

Una de les sèries que més ha cridat l´atenció recentment és la saga Bitch Planet (Astiberri, 2018), una epopeia que reivindica i catapulta el missatge feminista en el món del còmic amb una distopia en la qual milers de dones considerades rebels són tancades en un món construït a mode de presó.

El segon volum fa avançar la revolució de les recluses obrint un camí nou respecte al número anterior i traçant girs calculadament inesperats però respectant les seves arrels.

A estones excessiu i paròdic en la forma, el seu fons es referma com una de les consignes en què reflexionar en els temps que corren.

Dues dones, un ganivet de cuina i un arc

També disposades a trencar esterotips hi ha les protagonistes dels dos darrers còmics inclosos en la secció d´aquest mes.

Josie Schuller, ja coneguda per alguns lectors com la mestressa de casa dels anys 60 que du una doble vida com a implacable assassina a sou, torna a la càrrega després de l´accidentat final del primer Lady Killer (Panini Cómics, 2017). I ho fa havent-se d´enfrontar amb diversos dilemes sobre el seu futur laboral i personal, i descobrint les antigues relacions entre la seva sogra i el seu soci.

Amb una ambientació idíl·lica que no desentonaria el plató d´Embruixada, aquest títol promet seqüències esquitxades de sang encara tèbia i un humor negre a prova de bomba.

Millors intencions, en canvi, són les que té Heloise de Montfort (Yermo Ediciones, 2018), dama medieval que després de caure en desgràcia es veu obligada a treure suc de la seva habilitat amb l´arc i les fletxes, i convertir-se en aventurera a sou i batre´s, entre d´altres, amb licantrops i la inquisició. La inesperada heroïna arriba amb un àlbum de gran format per deixar clara una cosa: els relats de l´edat mitjana no han de ser forçosament un món reservat als homes.