En uns temps en què el mercat editorial viu sobresaturat de llibres -es publiquen uns 80.000 títols a l’any a l’Estat espanyol-, Edicions Cal·lígraf es manté ferma conreant un concepte d’editorial estil segle XIX, és a dir, treballant colze a colze amb l’autor i traslladant aquesta passió al lector. Malgrat haver nascut en plena crisi, ara fa cinc anys, l’editorial figuerenca ha anat creixent de forma sostinguda -es copsa amb l’augment dels tiratges, ara ja d’uns 600 exemplars, que els permet ser a llibreries de tot l’Estat- i publicant una dotzena de nous títols a l’any. Aquesta xifra és, a parer dels socis, “sinònim i garantia de la nostra voluntat de fer-ho bé”.

“Les petites editorials aportem un segell de qualitat”, reconeix l’editor Ramon Moreno. Una qualitat que se sustenta en el treball en equip. Un equip integrat per Moreno, Jaume Torrent, Mercè Riba, Mercè Torrent, Dani Torrent, Carles McCragh, Elisabeth McCragh i Carles McCragh fill. Plegats es van llançar a l’aventura amb il·lusió i amb la idea ferma que podia funcionar, malgrat les veus que ho posaven en dubte. Cadascun d’ells, apassionats i àvids lectors -en algun cas, també autor-, assumeix unes tasques concretes, quelcom vital pel bon funcionament de l’empresa. Alhora, però, treballen de forma rigorosa i molt artesanal de manera que, asseguren, “gaudim”. “Discutim molt sobre què publiquem”, reconeix Mercè Torrent qui s’encarrega, sobretot, de l’apartat econòmic. Aquest diàleg entre ells és vital, ja que amb cada llibre arrisquen part del capital de l’empresa i cada títol alimenta el següent. “Has de cuidar-los molt”, assegura Jaume Tor­rent.

A banda dels projectes que com a editorial puguin imaginar i tirar endavant, també els arriben molts manuscrits, entre vuit i deu al mes. “Per cada lector hi ha tres escriptors”, corroboren. Tots els originals són llegits i discutits acuradament per l’equip, que es reuneix un cop a la setmana. “Triem molt i fem el que ens agrada”, diu Jaume Torrent tot afegint que, després, defensen “a mort aquell llibre”. “Quan t’arriba un manuscrit i el veus rodó, se t’accelera el cor, quasi tens palpitacions”, confessa emocionat.

Que des de Cal·lígraf es fan bé les coses es pot copsar només veient el seu catàleg. Inclou quaranta-dos títols, en català i en castellà, de gèneres diversos (assaig, poesia, teatre, narrativa, il·lustració, gastronomia), tots ells disponibles, també en línia. Es tracta, doncs, d’un catàleg viu, a diferència del que succeeix amb les grans editorials, que poden fer desaparèixer un llibre al cap de pocs mesos de publicar-se. Dins aquesta línia, Jaume Torrent se sent molt orgullós ja que, coincidint amb aquest aniversari, tornaran a reeditar el seu primer títol, Un fratricidi de Franz Kafka i L’abric de Nikolai Gògol, traduït per Carles Riba, en una edició revisada.

Al llarg d’aquests cinc anys, l’equip de Cal·lígraf ha viscut agradables sorpreses de la mà d’autors locals i novells com La dolça Caterina de Montse Castaño o Trenes tallades de Roser Rosés. Ambdues són exemples d’una de les tasques de l’editorial: “Fem de filtre i de planterde les grans editorials”. A l’espera de trobar el seu Paul Auster particular, l’equip acompanya i mima els seus autors, amb els quals manté una complicitat absoluta. “Som editors molt intervencionistes però els autors ho reben com una benedicció”, confirmen tot afegint que ells “juguen un joc net perquè intervenim per millorar”.

La part més complexa de tot l’entremat és, diuen, “la visibilització” dels llibres, tenint en compte que un llibre pot durar un mes a les llibreries. L’opció de Cal·lígraf ha estat apostar per un treball “molt personal i directe” amb totes les parts implicades des de l’autor i els mitjans fins als mateixos lectors. “Es tracta de fer xarxa”, diu Jaume Torrent. Una xarxa que funciona i que ha permès fidelitzar lectors. Per ells és clar que ho han aconseguit gràcies a la qualitat dels títols que publiquen. També les presentacions funcionen, sobretot, pel carisma dels autors. Malgrat tot, són del parer que no se’n pot abusar i sí treballar-les molt.

En aquests anys, confessen haver après molt sobre el món de l’edició. “Ho hem après tot”, matisa Moreno, tot reconeixent que fins aquell moment només eren grans consumidors.