27 de desembre de 2017
27.12.2017
40 Años
40 Años
Figueres

Dalí torna a somiar «Els vins de Gala»

L'artista de Figueres va traslladar el seu surrealisme a la vitivinicultura en un llibre publicat en francès l'any 1977 i que ara torna a les llibreries editat en castellà

27.12.2017 | 10:10
Una de les Il·lustracions de «Los vinos de Gala».

Per al «diví» Salvador Dalí els vins no eren blancs o negres sinó «voluptuosos» o «de la llum». L'artista de Figueres va impregnar la vitivinicultura del seu surrealisme i onirisme a Los vinos de Gala, obra publicada el 1977 en francès que torna a les prestatgeries en edició facsímil i en castellà.

Ho fa de la mà de Taschen i després del fenomen supervendes de Les dîners de Gala, que va veure la llum el 1973 i l'editorial va recuperar en castellà l'any passat, un malbaratament de surrealisme gastronòmic amb receptes que la parella oferia en els seus luxosos sopars i d'altres agafades en préstec dels seus cuiners preferits.


A Los vinos de Gala va tornar a homenatjar a la seva gran musa a través del «producte més alabat, més magnificat, més inspirador de la història de les arts», a la seva manera sensual i daliniana.

El llibre compta a més amb més de 140 il·lustracions de Dalí, que el converteixen en objecte de col·leccionisme. Diversos nus clàssics, tots ells recreats amb els seus consegüents tocs provocatius i surrealistes, o «L'Àngelus» de Jean-François Millet, una de les peces de referència del geni durant dècades.

També una de les millors de la seva última fase «mística nuclear», «El sagrament de l'Últim Sopa» (1955), que situa l'emblemàtica escena bíblica en un dodecaedre translúcid davant un paisatge costaner català.

Dalí va concebre i va materialitzar aquesta obra dedicada a Gala, que compta amb textos de l'escriptor francès expert en la seva pintura Max Gérard i del viticultor gal Louis Orizet i s'estructura entre «Els deu vins del diví» i «Els deu vins de Gala».

Amb la primera part, el lector s'endinsa en una desena de les grans regions vinícoles del món per descobrir els de la Xampanya, Bordeus, Jerez, Châteauneuf-du-Pape, Romanée-Conti o Califòrnia i algunes de les ampolles més excelses, i cares, del mercat.

Xampany amb Lorca i Buñuel

Precisament sobre la beguda que va revolucionar Dom Pérignon a l'inventar la cuvée, el tap de suro i l'embotellament, diu Dalí que quan compartia la Residència d'Estudiants de Madrid amb Lorca i Buñuel, en les seves vetllades «el xampany corria a rius» la qual cosa els tornava «lírics» en parlar «de l'amistat i l'amor».

Recórrer els orígens del vi, des del Gènesi i la primera vinya plantada al peu de la muntanya Ararat o des de la llegenda del monarca Djem dels iranís i el descobriment per atzar de la «medicina del rei», la seva evolució des que el produïen frares fins als primers viticultors laics o la seva arribada a Califòrnia gràcies a Fray Juníper Serra, són algunes de les lectures que ens ofereix aquest volum d'art dalinià.

Igual que va tractar altres aspectes mundans de forma extravagant, Salvador Dalí va fer una revolucionària classificació del vi basada en l'experiència emocional, en lloc de prendre com a referència la geografia o la varietat de raïm, que s'inclou en l'apartat «Els deu vins de Gala».

Posant l'atenció en el gust i la sensació produïda per la copa de vi, va construir «un tractat multi-sensorial i un document immens de la seva última etapa, en la qual l'artista va reflexionar sobre les seves influències formatives i va perfeccionar el seu propi llegat cultural», destaca Taschen.

Qualificació sensorial dels vins

Per a Dalí existien els «vins de goig», aquells que com el beaujolais o els vinhos verdes de Portugal «tenen vocació d'aperitiu, de benvinguda», i els de «púrpura», vins vigorosos, de cos ple i saborós, amb els Côtes de Nuits, Côtes de Beaune i Romanée-Conti com «heralds» i ideals per acompanyar plats de caça.

També els «d'esteta», que considerava «esotèrics, perquè és necessari estar altament iniciat per captar el missatge secret que oculten» els Saint-Émilion, Médoc, Greus o Pomerol, «vins de gala» que han de ser servits amb la litúrgia que mereixen els seus reverenciades ampolles, i els d' «aurora», com va qualificar els rosats.

Els vins «voluptuosos» com els sauternes i cérons que es «degusten com caramels», els «de llum» o blancs, els «generosos» com els Porto i moscatells, els «de vel» com els de Xerès o el vi groc del Jura, els de «l'impossible» com el vi de palla o el regnat grec i els «frívols» o espumosos, «sinònims de festa», completen aquesta qualificació sensorial.

Tot això amb la intenció que els lectors comparteixin aquesta màxima daliniana: «Un veritable entès no beu vi, assaboreix els seus secrets».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema