Des de fa disset anys, Xavi Piñol és el tible de la cobla Marinada, formació capdavantera a Catalunya amb la qual ha enregistrat el cd 'Mirant al meu voltant. Tible i sardanes' sota la direcció del compositor castelloní Marc Timón. Aprofitant la presentació que va fer del treball al Museu del Joguet de Figueres, la setmana passada, vam parlar amb ell.
No és massa usual un disc dedicat al tible.
Doncs, no. Aquest cd té tres objectius: celebrar el meu aniversari, gravar set sardanes meves que no estaven gravades i, a més, la meva experiència com a músic de cobla i intèrpret de tible. Alhora vol demostrar que, al costat de la tenora, sempre hi ha el tible i ningú en parla. Doncs, ara és l´hora de parlar-ne, perquè està una mica abandonat i aquesta ha estat la meva aportació a l´instrument.
Per què no se´l reconeix tant com la tenora?
Potser tothom parlava del so de la tenora i el tible havia quedat com l´instrument que dona el caràcter saltiró i folklòric de la cobla quan el cert és que es poden fer melodies igual de xules que amb la tenora. Al tible, se li pot treure, no el so estrident que estem acostumats a sentir, sinó que, treballant-ho, un so molt càlid i bonic.
Per què va decidir fer-se instrumentista de tible?
A casa no hi havia cap músic, però a Premià de Mar hi havia una escola de cobla. Vaig començar amb el fiscorn i el trombó, però al mes em van dir que la noia que tocava el tible amb la cobla plegava, que, si m´hi posava, al cap d´un any el podria tocar. I així va ser i fa 25 anys que vaig amunt i avall amb ell.
Ha gravat aquest cd amb la cobla Marinada, la seva cobla.
És una cobla jove que no para de fer projectes diferents, és la nostra filosofia. No és una cobla estancada, sinó que cada vegada cau una cosa més difícil.
Així es pot innovar en sardanes sense perdre l´essència?
Aquesta és la meva idea. No perdre l´essència, però, de tant en tant, fer alguna cosa com agafar la cobla i un altre estil com la batucada. És unir esforços i que no només es quedin en el món sardanista.
