16 de novembre de 2017
16.11.2017
Figueres

Enric Bardera imagina noves vides per a les joguines del Museu del Joguet

L'artista figuerenc ha dedicat un any a gestar una exposició que es pot veure fins passat Reis

16.11.2017 | 16:21
L´artista, davant del seu particular Osito Marquina

Les joguines, en mans dels infants, es converteixen en font inesgotable d´històries plenes de passió i heroïcitat. L´artista figuerenc Enric Bardera ha passat un any dins la pell d´un infant o redescobrint-se a si mateix, possiblement, en una faceta nova: la d´un generador d´històries evocadores. Partint d´una tria selecta de joguines –en total 37– del fons del Museu del Joguet, joguines que l´han seduït i parlat, ha gestat una exquisida exposició inaugurada divendres passat a la Sala Oberta del centre museístic figuerenc i que es veurà fins passat Reis.

"Quan venia al museu, triava una joguina, feia una història i, tot seguit, creava la peça", explica l´artista, que s´ha bolcat en cos i ànima en aquest projecte durant el darrer any, un projecte ben distant al seu anterior, TupperSex. Han estat centenars i centenars d´hores dedicades a documentar les joguines, embolcallar-se del seu món i de la seva època per, finalment, dibuixar-les i oferir-los aquesta darrera gran aventura. Dins aquesta línia destaca, com el rei de la mostra, el sorprenent Osito Marquina dels germans Dalí a qui Bardera li ha imaginat un pare i una mare, així com tota una vida familiar sorprenent del qual transcendeix l´àlbum de fotografies prescriptiu. Només per fer el cap de l´Osito hi ha bolcat dues-centes hores. Bardera dibuixa, bàsicament, a mà, però amb llapis òptic i tauleta digital, quelcom que no rebaixa la dificultat.

Aquesta qualitat de sorpresa i complicitat la generen moltes altres històries com la d´un Titànic de segona que es transforma en un vaixell de guerra; la baldufa, emblema del museu, a les diferents fases de la seva dansa o els mateixos personatges d´una baralla de cartes espanyola que prenen vida superant els seus límits. Enric Bardera reconeix que algunes de les peces han estat senzilles de treballar, com el saltimbanqui Àjax, però d´altres l´han posat realment a prova. Dins aquesta línia destaca un impactant tren de Puig Antich.

Preciosisme que sedueix
L´artista té un domini del dibuix sorprenent, una habilitat que deixa corprès l´espectador davant peces d´una gran sensibilitat com un cap de nino japonès (Bardera ha volgut fugir de les nines i el seu aire "gore"); els insectes metàl·lics del museu delectats amb un quadre d´Henri Rousseau o un antic avió convertit en protagonista d´un cartell estil anys 40.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook